“La nena nova” de Marcy Rudo

La Marisa ès la nena nova de la classe. Hi arriba amb timidesa i amb por, però ben aviat es guanya l’ acceptació dels nous companys, que estan molt interressats en les històries fantàstiques que explica sobre la seva vida. Però, és posible que una nena com ella sàpiga pilotar avions, muntar a cavall, que tingui un rango a Texas amb pous de petroli i que, a mès a mès , el seu pare treballi a la NASA? La Isabel, una companya de classe egocèntrica i celosa no se’n creu ni una paraula i l’ acusa de mentidera. A partir d’ aquí la vida de la Marisa a l’ escola canvia radicalment.

Un llibre recomanat especialment per alumnes de primer d’ESO, o aquella que s’incorporen a una nova clases on desconeixen les companys.

“Diferent” d’Andreas Steinhöfel

263 dies després de l’accident, en Fèlix es desperta a l’hospital. No recorda res de la seva vida anterior.  No sembla que tingui emocions. És excessivament sincer en tot el que diu. Ha desenvolupat habilitats gairebé  fantàstiques i no reconeix ni els seus propis pares. Tampoc a ell no el coneix ningú i s’ha convertit en una presècia incòmoda i desconcertant, que tan aviat provoca temor com fascinació.

El coma l’ha fet canviar, i ben aviat tothom s’adona que en Fèlix Winter ha deixat d’existir: ha estat substituït per una altra persona. I aquesta persona necessita un nom. Un nom diferent.

Ets el qui els altres creuen que ets? Ets el mateix que ahir? Ets qui vol ser? Com ens convertim en nosaltres mateixos?

Un llibre diferent!

Podeu, també, llegir la ressenya publicada per la llibreria Al·lots

La història de Matemàtiques-City

 

Hi havia una vegada en una ciutat que ningú coneixia, que es deia Matemàtiques. En aquella ciutat els habitants eren números, signes, formes geomètriques, etc. Els habitants pensaven que els números només eren de l’1 fins al 9, però un dia quan dos números  van xocar entre ells es van adonar que, en realitat, els números eren  infinits, perquè si posaves un número darrere de l’altre formen més números i així van descobrir que els números eren infinits.

Però això no era to. De tant llestos que eren els habitants d’aquella ciutat també van descobrir que si posaves un número més un signe i més un altre número, sortia un número nou. A  aquest descobriment li van posar el nom de “operacions de matemàtiques”. I d’aquestes “operacions” hi havien de molts tipus: la “suma”a les operacions que tenien el signe “+”, “divisió” “÷”, i així a molts signes de diferents tipus.

També van posar noms a les formes geomètriques segons el nombre de costats que  tenien, com per exemple, si la figura tenia tres costats la van anomenar “triangle”, si tenia quatre costats li posaven el nom de “quadrilàter”, si tenia cinc costats “pentàgon”, i així successivament.

Després de molts anys,els habitants d’altres ciutat, que eren humans, van descobrir que totes aquelles coses existien. Els humans creien que aquests descobriments les van descobrir ells, però en realitat les van descobrir els habitants de Matemàtiques. Per això actualment existeix una assignatura més que li van posar el nom de Matemàtiques, aquesta assignatura la van posar perquè així els nens aprenien,totes les coses que van inventar els habitants de “Matemàtiques”.

Maria Akhtar Riaz,

 

El cargol

Hi havia una vegada un cargol que volia pujar a un arbre. L’arbre mesurava 5m. No era molt gran. El cargol era “especial” perquè al dia pujava 2cm i  a la nit baixava 1cm. Van passar 6 dies i la nena que vivia en una caseta al costat de l’arbre li va preguntar al cargol:

-Com es que trigues tant a pujar? Quan de temps necessitaràs per fer-ho?

I el cargol va contestar:

-No ho sé…

Llavors la nena,  la nit d’aquell mateix dia, va agafar un paper i va començar a calcular. Al dia següent la nena va anar una altra vegada a parlar amb el cargol, quan el va trobar el va explicar:

-Trigaràs en pujar 500 dies que són 1 any 7 mesos i una mica més…

Després la nena va anar a la caseta i va agafar una escala, va tornar amb el cargol, el va agafar i amb la escala va pujar damunt de l’arbre i li va dir:

-Així no trigaràs tant.

Va fer un somriure, va deixar al cargol damunt de l’arbre, va baixar i se’n va anar.

Najwa Tatou, 1A

La calculadora que no sabia calcular

Hi havia una vegada en una ciutat que es deia Calculand on hi vivien calculadores molt intel·ligents. Un dia va néixer una calculadora especial.

Quan la calculadora va néixer, va anar a l’escola, però no sabia calcular.  Li ensenyaven tots els professors fins i tot els professors mís intel·ligents de la ciutat, però ni ells van poder solucionar el seu problema. Van passar els anys i encara seguien intentant que pogués calcular, però res.

Un dia el president va parlar amb els seus pares i li va dir:

-Hem de fer alguna cosa amb el vostre fill, és l’única calculadora de la ciutat que ho sap calcular.

-Sí, ja ho sabem, però què més podem fer. Ja hem provat amb tots els professors.-van contestar els pares.

-Jo crec que el millor es que se’n vagi a buscar ajuda fora de la ciutat.-va proposar el president.

-Sí, té raó.

Així va ser, se’n va anar a la ciutat dels números.

Tots els habitants van ajudar a la calculadora i el número 4 va dir:

-Abans de sumar has de saber comptar.

I la calculadora va aprendre a comptar i a sumar. Però a restar li va costar molt.

El 10 li va dir a la calculadora que si tant li costa calcular la podria ajudar el ées savi de la ciutat, l’àbac. La calculadora no sabia que era, però ella li va seguir.

Quan van arribar a la casa de l’àbac li va ensenyar de tot.

Com ja sabia calcular va tornar a Calculand, i mai més va tenir cap problema al calcular.

Valentina Hinojosa, 1B

 

 

El llibre no té títol

Hi havia una vegada un llibre amb números, figures, etc. Però no tenia un títol, i per això sempre tenia problemes. Fins que un dia se li va acudir una idea, aniria preguntant a tot el món quin títol podia ser el seu.

Va preguntar al llibre de Català, al de Castellà,  al d’Anglès, al de Naturals, al de Socials, al de Música i al de Educació Física. I ningú no sabia cap títol per llibre amb números, figures, etc.

I de cop es va trobar una ciutat amb números, figures, signes, etc, quan va entrar a la ciutat va veure tot el que hi havia al seu llibre. Quan va arribar al centre de la ciutat va veure que la ciutat es deia “MATEMÀTIQUES” i es va sorprendre.

Va continuar caminant i va pensar:

• És veritat, em puc dir Matemàtiques

I així el llibre es va dir MATEMÀTIQUES.

Micaela  Magbanua, 1B

Un rat-penat a la cabana, 5

Un rat-penat a la cabana 5 és un llibre que m’ha agradat moltíssim.

En 140 pàgines es plasma la vida d’una adolescent que ocupa una vacant de monitora en unes colònies durant l’estiu, la Marcy.

És un llibre entretingut i fàcil de llegir, on el tema principal són les preocupacions, les pors, els problemes i els dubtes que pot tenir tot adolescent durant aquesta etapa.

És un llibre que m’ha enganxat i amb el qual m’he sentit molt identificada ja que sovint penso i em passa el mateix que a la protagonista.

Anar a unes colònies d’estiu, és una cosa que mai m’ha cridat l’atenció; però després de llegir aquest llibre, m’he adonat que és un lloc on convius amb nois de la mateixa edat que tu, amb els quals comparteixes les mateixes inquietuds i per tant et sents plenament comprés.

Trobo que el llibre té trossos de diàleg molt bons, amb frases que m’han fet reflexionar i que em poden ajudar en la meva vida diària.

Crec que la traducció de l’anglès al català no és gaire ben feta!!

Personalment, m’agradaria que hi hagués una segona part on es narrés què li passa a la Marcy un cop acabades les colònies ja que el llibre acaba sense explicar-te com és la retornada a casa.

El recomano, perquè he gaudit molt de la lectura.

Virginia Ayala, 2B

Operació rescat

El llibre que vaig decidir agafar després d’una estona buscant a la biblioteca del meu barri vas ser: Operació Rescat

És un conte que va sobre una colla d’amics que formaven part d’un Clam, el Clam del Barça. El dia de l’aniversari del Clam, els avis fundadors, havien preparat una sorpresa per als nens de la colla. La sorpresa era veure les fotografies del Barça que havien fet història, però la penya del Clam es va trobar amb una desagradable sorpresa i un cas que junts i units com mai van haver  de resoldre .

M’he sentit molt identificat amb aquet llibre perquè va sobre l’esforç, el companyerisme i els bons i dolents aspectes que pot tenir un grup d’amics, com el que jo tinc.

Una de les raons per les quals en veure solament la portada em va cridar la atenció, va ser que aquell llibre  portava l’escut del meu equip de futbol preferit, el F.C.Barcelona. També em va cridar molt l’atenció que totes les dades, dates i fotografies que apareixen durant el llibre sobre l’equip de futbol , són reals. Tots els fets que s’expliquen al llibre són redactats amb detall i això  m’ha agradat, perquè ajuda als lectors a ficar-se millor a la lectura. Aquet llibre té bastantes escenes d’acció que ajuda a que el llibre no sigui ni repetit i ni avorrit. Les il·lustracions que hi ha al conte són favorables i adequades per imaginar-te visualment  millor la història i per tant entendre-la millor.

El que menys m’ha agradat d’aquet llibre es que hi havien escenes que es repetien, es semblaven en l’explicació i el tema. D’aquet llibre puc dir poques coses dolentes ja que és un dels contes que més m’ha agradat.

En resum, és un llibre interessant, enriquidor i recomanable.

Gabriel Carrera,   2B

LA Cristie i la caçadora de l’Indana Jones

 La Christie i la caçadora de l’Indiana Jones és un llibre que es basa en la història d’una noia de 14 anys que es troba en plena adolescència i tot el que això comporta.

L’autora, a través de la protagonista, planteja els problemes personals i quotidians que caracteritzen aquesta etapa: la preocupació pel pes, la timidesa, les manies i obsessions, la relació amb la família, la inseguretat, el no ser acceptada pel grup, el que poden arribar a pensar d’ella, etc.

Tot això comença a canviar quan arriba un nou company a l’escola del qual s’enamora, en George, un noi amb discapacitat física que l’estima tal com és.

Ella, a partir d’aquest moment, comença a acceptar-se i a donar importància a totes aquelles coses que de veritat les tenen.

Aquest llibre m’ha agradat bastant i m’ha ajudat a reflexionar sobre que cal tenir l’autoestima ben alta per respectar-se i fer-se respectar.

M’ha fet veure que l’adolescència és una etapa que ha de passar i que al cap dels anys, els dubtes o pors d’aquest moment, deixaran de tenir importància.

Virginia Ayala, 2nB

 

 

El camí dels campions

El camí dels campions de Martí Perarnau

Recomanacions: Jo crec que si us agrada el barça hauríeu de llegir aquest llibre perque parla molt bé dels valors de la escola del FcBarcelona i els valors de la masía.

Gustos: A mi m’agrada molt el Barça desde ben petit i aquest llibre m’agradat molt encara que és molt llarg crec que té unes 300 i pico de pàgines he tardat un mes en llegir-me’l. També parla de jugadors importants a la història del Barça com Xavi, Iniesta etc… També parla molt del planter que és el que volen que creixi perquè la majoria arribin al primer equip o que vagin a clubs bons o sigui que volen treure lo millor de cada jugador.

Eric Garí Darder, 1A

L’Ailyn i “Romeu i Julieta”

3 de febrer 2015

Avui començo un altre llibre, Romeu i Julieta. Tinc moltes ganes de llegir-lo perquè havia escoltat la història, però no l’havia llegit mai i ho volia fer, ja que és una història que tracta de l’amor impossible.

6 de febrer 2015

El llibre fins on he llegit no està malament, és el començament de la història i encara no ve la part bona. No he tingut gaire més temps de llegir.

10 de febrer 2015

Avui he llegit bastant, i la veritat és que m’agrada i me’l podré acabar. Em transmet pena i a vegades entusiasme, de moment no ha vingut la part de l’amor.

12 de febrer 2015

Avui he volgut avançar el llibre, ja que tot el cap de setmana estaré molt ocupada i no podré llegir.

17 de febrer 2015

He estat llegint, i ja s’està posant molt interessant, ja arriba l’acció de la part que a tothom li agrada.

“Julieta :Trista de mi! Oh,Romeu,Romeu! Per què et dius Romeu?”

M’he adonat  que aquest fragment ja l’havia escoltat i m’ha transmès amor, molt amor i no sé perquè, la veritat és que continuo llegint amb moltes ganes.

24 de febrer 2015

Continuo llegint, després d’una setmana de repòs, sabia que havia de llegir, i la part en què em vaig quedar estava molt interessant. Estan passant moltes coses, jo sabia una mica de què anava la història, però mai no l’havia llegit de “pe a pa” i m’ha agradat molt. Romeu i Julieta moren, però enamorats i casats que és el que ells volien i és la part més bonica de tota la història.
M’ha transmès amor, ganes d’anar al teatre i el que penso és que a pesar de tot, l’amor triomfa de totes les maneres, mai es impossible, i el relat de Romeu i Julieta ho demostra. El recomano.

Ailyn Fernández, 3A

Dos dies del diari de la Sílvia

3 de febrer de 2015

Des que van portar Quantic Love a l’escola, me’l volia llegir, ara que el tinc a les meves mans estic disfrutant bastant.

3 de març de 2015

Ja me l’he acabat després d’un mes, m’ha agradat molt, va sobre fisica quàntica i amor.

Mentres em llegia el llibre no escrivia res perquè si no em distreia, però encara sento els sentiments de quan llegia el llibre. M’ha agradat molt però hi havia parts que explicava molta física i de vegades m’avorria.

La Laila que es la protagonista s’enamora d’un noi i s’enrrotlla amb un altre, jo això ho veig malament però, bueno, és la seva vida.

El llibre en si m’ha agradat molt però sempre hi ha alguna cosa que m’avorreix. Gràcies a aquest llibre m’he obert més la ment a l’hora de llegir i m’agrada més.

Silvia Alonso, 3A

Més sobre Wonder. Del diari de la Sandra

9 de febrer de 2015

L’Aroa m’ha deixat After ànimes perdudes.

16 de febrer de 2015

Durant aquesta setmana m’he llegit tot el llibre. És emocionant però una mica avorrit ja que és semblant al 1r i el 2n i es barallen i es reconcilien i una altra vegada a començar.

17 de febrer de 2015

He agafat Wonder de la biblioteca.

15 de març de 2015

Ja m’he acabat Wonder. No he escrit pels examens i deures. Aquest és el mateix motiu pel qual he trigat gairabé 1 mes en acabar-me el llibre. Però l’he disfrutat més i m’ha donat més temps per pensar-hi. La histria tracta  que no tothom viu dia a dia. Per això la fa interessant. Pel fet de que narren diferents persones i així saps el que senten.

Aquest llibre demostra que hi ha gent molt dolenta i gent molt comprensiva. I que també hem de ser una miqueta egoistes amb nosaltres mateixos alguna vegada. Amb això em refereixo a la Via, la germana de l’August (el protagonista). Ella estima molt al seu germà, igual que la seva família. I, encara que no l’importi l’aspecte del seu germà i atendre als cuidats i atendre les seves necessitats, a vegades necessita més atenció cap a ella per part dels seus pares (és el que a mi em sembla). Llavors ha de ser una mica egoista i fer que els seus pares es preocupin una mica més per ella amb segons que coses.

Deixant de costat aquest tema, vull escriure sobre la gent comprensiva que et mostra el llibre. L’Auggie no ho té fàcil per rebre amor per part del demés, i encara així, ho aconsegueix. Sent ell mateix. D’aquesta manera va fer amics, cosa que no s’esperava. I a part de que aquest llibre et mostra que hi ha gent comprensiva, t’ensenya a ser-ho més. Tot va enllaçat. T’ensenya a no jutjar un llibre per la seva portada i, que la persona que sembla la menys normal, és la que ho és més.

En resum, és un llibre que tothom hauria de llegir per donar un pas més com a persona. Encara que la forma d’escriure, personalment, no m’agrada. No dóna tots els detalls qe m’agrada i sembla escrit per qualsevol persona (encara que ha de fer aquest efecte ja que és un nen el que narra la història). SobretoteEl capítol del Justin. És un capítol molt agobiant pel fet de no posar majúscules ni diàlegs, com hauria de ser. Però deixant tot això a un costat, la idea de la història és molt bona.

Sandra Calvo Jimenez,  3A

Del diari de la Marta

10 de febrer 2015

Durant aquesta setmana no he pogut llegir perquè tenia molts deures i exàmens.

El llibre, L’expedició dels llibres,  comença explicant que és una biblioteca (en una casa de camp), que està tancada fa temps i que no passa ningú a llegir els llibres.

Els protagonistes són llibres coneguts que cobren vida. Estan farts d’estar tots els dies quiets, sense fer res i sense que ningú els llegeixi.

Hi  surt el llibre de la Bíblia, que el posen com una senyora major molt sàvia i també el llibre d’Alícia al país de les meravelles , que té una germana petita que  s’assembla molt a ella.

11 febrer 2015

Ha la biblioteca han entrar lladres i s’han portat un llibre (el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne).
L’Alícia vol sortir d’una vegada de la biblioteca, per veure que està passant, però els altres llibres tenen molta por.

(Aquest llibre em sembla una mica més infantil, comparat amb els altres llibres que m’he llegit.)

18 de febrer de 2015

L’Alícia i la Ilíada han anat a la casa (més enllà de la biblioteca) per investigar que passa (també amb el gos dels amos de la casa) i havien altres llibres a les diferents habitacions, que els han explicat el que ha passat.

Els amos es van anar de la casa per problemes, que els llibres no sabien.

22 de febrer de 2015

Els llibres s’organitzen per anar en busca dels seus amos, i de passada per esbrinar on es troba el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne (que va ser robat per uns lladres).

26 de febrer 2015

Desprès de la gran missió, van tornar a casa on es van trobar a la família, que havien tornat a l’antiga casa i mai més els tornaran a abandonar. L’expedició dels llibres m’ha agradat perquè actuen llibres molt coneguts, i aixó ho fa molt divertit. Té humor i moltíssimes aventures per les quals passen els seus personatges. És bastant fàcil de llegir.

Marta García,  3B.

Literatura segons Houellebecqu

Com la literatura, la música pot determinar un capgirament, una inversió emotiva, una tristesa o un èxtasi absoluts; com la literatura, la pintura pot generar un encís, una mirada nova sobre el món. Però només la literatura et pot donar aquesta sensació de contacte amb una altra ment humana, amb la integritat d’aquesta ment, les seves febleses i grandeses, les limitacions, les petiteses, les idees fixes, les creences; amb tot el que l’emociona, li interessa, l’excita o li repugna.

Només la literatura et pot permetre entrar en contacte amb la ment d’un mort, d’una manera més directa, més completa i més profunda del que faria fins i tot la conversa amb un amic –per més profunda, per més duradora que sigui una amistat, no et lliures mai, en una conversa, tan completament com ho fas davant un full en blanc, adreçant-te a un destinatari desconegut. I, per descomptat, quan es tracta de literatura, la bellesa de l’estil, la musicalitat de les frases, tenen la seva importancia; la profunditat de la reflexió de l’autor, l’originalitat dels seus pensaments, no són menyspreables; però un autor és, abans que res, un ésser humà, present en els seus llibres, tant si escriu bé com malament, en definitiva poc importa, l’essencial és que escrigui i que estigui, efectivament, present en els seus llibres.

Submissió, Michel Houellebecqu

Diari de l’Ariadna

3 de maig

Sense dubtes, Missió Trobairitz és un dels llibres que més m’han agradat. Per començar, la temàtica del llibre i el moment on està ambientat, l’època dels trobadors i trobairitz m’encanta ja que conèixer fets del passat em sembla molt interessant. M’encanta la història.

La protagonista, Trobairitz és un molt bon personatge. Tot i ser petita, és molt valenta, intel•ligent (ha tingut més vides, es clar, és una gata), audaç i una líder excepcional. Els seus trets característics són molt humans i penso que les persones així són d’aquestes que has de tenir al teu costat perquè saps que estaran allà on tu les necessitis i maquinaran una estratègia o només t’aconsellaran.

I ara ve la part on jo em queixo de tot el que no m’agrada de la història. La majoria del temps ho faig, així que aquesta ocasió no eé menys. Des de petita m’han explicat les edats de la història i en totes dic el mateix; és injust. L’home, el fort, el valent, el que ha de salvar a la dama… Es que les dones no podem sortir dels embolics soletes? Només podien estar a casa, cuinant per al marit i tenint una pila de fills. Estem bojos o què? Les dones som més que això i durant el temps ens han tractat de tontes i d’objectes que podien intercanviar per un cavall (un exemple bastant hardcore, però és la comparació que dóna a entendre la meva crítica). Si inclús fins fa relativament poc les dones no podien votar!

També penso que sí s’haguessin fet bé les coses des de el principi no existirien les injustícies que encara existeixen: racisme, homofobia, xenofobia, guerres…

Ariadna Domínguez, 3A

Més del diari de la Sara

Dimecres 4 de febrer:

M’està costant molt d’acabar Assassinat fora de temporada perquè esperava que fos una mica més divertit, amb més misteri i aventures,… però no m’agrada.
Ara quan me l’acabi, hauré de buscar-ne un altre que em cridi més l’atenció.

Diumenge 8 de febrer:

Avui no he pogut llegir perquè he hagut d’estudiar per l’exposició oral de la Adelaida del dijous 12. És bastant difícil. Hem d’explicar la vida d’un dels supervivents del Holocaust. És un tema molt complicat de tractar i més d’entendre’l, però es fa el que es pot…

Dijous 12 de febrer:

Avui ens tocava l’exposició oral amb l’Adelaida, però es veu que no ha vingut. Millor per mi!!

Diumenge15 de febrer:

Ahir va ser carnaval!
Em va agradar molt perquè em vaig disfressar de gateta i anava superbonica. A part, vaig quedar amb la meva amiga per veure la rua juntes.
Vam veure al Pablo, a la Noelia, i a molta gent de l’institut i de la meva antiga escola. M’ho vaig passar d’allò més bé.

Dimecres 18 de febrer:

Acabo d’arribar d’entrenar. Aquesta setmana he estat, fins ara, una mica més relaxada que altres dies i per tant m’he pogut acabar aquest llibre: Assassinat fora de temporada. No m’ha agradat gens. M’ha costat bastant entendre’l i hi ha poques il·lustracions.
En definitiva: NO M’HA AGRADAT

Diumenge 22 de febrer:

Aquest divendres, he començat a llegir un llibre que es diu: Sant Jordi mata l’aranya. Ja és la segona vegada que me’l llegeixo, això vol dir que m’agrada.
Més tard…
Ja vaig per la pàgina 58 del llibre!!

Dijous 26 de febrer:

M’agrada la manera com expliquen les coses, s’entenen bastant bé i els dibuixos també ajuden que s’entengui millor.
Uns minuts després…
Com demà a classe, llegiré més, escriuré alguna cosa, avui estic cansada.

Sara Barrena, 2A

Dia Internacional de la Poesia

 

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo el poeta de Lleida Jaume Pont ha escrit el poema “Illa escrita”

Altra vegada sóc

al lloc mateix on sempre arribo

Joan Vinyoli

 La mirada inventa el món, la llum.

Aquí comenta el naufragi de l’ombra

o la secreta deriva dels ocells.

 

Sota la parpella, la matèria blanca

i la llum negra, eternitat suspesa

en l’aire com una música muda.

 

Invento el temps i el seu viatge:

poema, areny i duna líquida, tinta

o roca al peu dels núvols emergida.

 

Altra vegada sóc al lloc mateix

on sempre arribo: la mar on viu

la filla del més damnat dels déus

i d’aquella gran bagassa del dolor

que porta per nom Malenconia.

 

Tot és un lent ajornar el clam

de la mudesa, tot és callada espera.

 

Només se sent una vaga fressa d’ales,

el foc blanc i l’aigua negra que bateguen

al cor d’aquesta illa escrita. Només:

en un mar de silencis, la foscúria.

 

El poema s’ha traduït del català a vint llengües més, les altres oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els altres ciutadans del país.

 

 

 

En Víctor escriu sobre el “Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada”

28 de gener de 2015

En Joan em va recomanar el llibre, altra vegada. És un diari d’un nen de la meva edat, pobre, indi i amb problemes físics. Moltes vegades posem estereotips a la gent, però resulta que aquest nen és l’esperança de la reserva on viu.

La veritat és que no sé si seria tan valent com ell, però donades les circumstàncies, sí. Que les coses no et surtin bé deu ser molt dur, és a dir, el noi està absolutament sol, els seus pares són alcohòlics, la seva germana ha desaparegut… El que em sap més greu és que el noi perd al seu millor amic, en Rowdy. A mi m’ha passat una cosa semblant amb el meu ex millor amic: al pas dels anys vam anar perdent la relació. Jo me l’estimava molt, com el protagonista a en Rowdy.

A vegades la mala sort ens amarga la vida, però hem de ser capaços de segur, com fa el protagonista, que se’n va a una escola de blancs.

1 de febrer de 2015

“En aquesta jungla només sobreviu el més fort”. M’ha agradat molt una part de la història en la que uns nois vénen a pegar al protagonista, però el noi inconscientment s’anticipa i els hi dóna una plantofada. Jo potser faria el mateix perquè n’hi ha coses que no cal pensar-les i després fer-les.

M’agrada molt llegir un diari d’una persona de la meva edat, encara més si no és una persona desagradable i capriciosa. M’encanta llegir o veure pel·lícules sobre temes que passin de veritat, que surtis al carrer i per molt dolentes que siguin les puguis veure amb els teus ulls: la pobresa, el racisme, la droga… I aquest llibre sembla que sigui per riure, però és una història terrible.

15 de febrer de 2015

“A vegades ser honrat és com pixar contra el vent”

La història continua i les coses van millorant mica en mica i la seva força de voluntat li deixa anar a les proves de bàsquet. A simple vista sembla un jugador pèssim, però resulta que el noi és un jugador excel·lent. Les falses aparences realment són dolentes. A totes les persones que els hi agradi el bàsquet els hi recomano molt aquest llibre, ja que parla bastant sobre ell i l’esport.

La cosa que més m’ha agradat del llibre és com es sent després de la mort de la seva germana, d’un amic seu i de la seva àvia. La mort ha sigut una cosa present en mi durant aquest estiu i mai m’hagués imaginat una reacció com la del noi.

Per a mi ha sigut un llibre perfecte i sempre em farà recordar una cosa: sempre hi ha gent pitjor que jo, un motiu més per sentir-me afortunat.

Víctor Redondo, 3A

Menting Qu, diari.

26 de gener de 2015

He buscant un quart d’hora per recollir un llibre que m’agrada, L’Ingo i el Drago, que va escriure el Mira Lobe. Al principi s’assembla a la pel·lícula de Doraemon, perquè el protagonista, l’Ingo es troba un ou de drac, i així comencen les històries.

28 de gener de 2015

El drac sota la cura de l’Ingo, es trenca la closca. L’Ingo li va posar un nom “Drago”. Encara que la seva família no li va permet que l’Ingo porti mascotes. El Drago es comença a créixer i créixer…

31 de gener de 2015

Els pares no deixen que el Drago estigui a casa, el volien portar  al zoo.

2 de febrer de 2015

El l’Ingo el deixa el Drago en un jardí  i prepara alguna cosa de menjar pel  Drago i que visqui allí per sempre.

4 de febrer de 2015

Quan l’Ingo arriba el jardí el dia següent. Va veure que el Drago vola amb ales, el saluda  i  vola fins al cel. No tornarà.  He començat llegir un llibre que es diu La venus del Kilimajaro, no m’agrada aquest llibre perque sempre escriure el “r” a “gu” o “g” . Per exemple, pobgue, tgues, tgueballar…I vull canviar el llibre.

11 de febrer de 2015

Un altre llibre, Peripècies a París, del Dagmar Chiddue. És un llibre molt infantil, m’agrada perquè porta les paraules fàcils

Menting Qu, 3B