Diari de l’Ariadna

3 de maig

Sense dubtes, Missió Trobairitz és un dels llibres que més m’han agradat. Per començar, la temàtica del llibre i el moment on està ambientat, l’època dels trobadors i trobairitz m’encanta ja que conèixer fets del passat em sembla molt interessant. M’encanta la història.

La protagonista, Trobairitz és un molt bon personatge. Tot i ser petita, és molt valenta, intel•ligent (ha tingut més vides, es clar, és una gata), audaç i una líder excepcional. Els seus trets característics són molt humans i penso que les persones així són d’aquestes que has de tenir al teu costat perquè saps que estaran allà on tu les necessitis i maquinaran una estratègia o només t’aconsellaran.

I ara ve la part on jo em queixo de tot el que no m’agrada de la història. La majoria del temps ho faig, així que aquesta ocasió no eé menys. Des de petita m’han explicat les edats de la història i en totes dic el mateix; és injust. L’home, el fort, el valent, el que ha de salvar a la dama… Es que les dones no podem sortir dels embolics soletes? Només podien estar a casa, cuinant per al marit i tenint una pila de fills. Estem bojos o què? Les dones som més que això i durant el temps ens han tractat de tontes i d’objectes que podien intercanviar per un cavall (un exemple bastant hardcore, però és la comparació que dóna a entendre la meva crítica). Si inclús fins fa relativament poc les dones no podien votar!

També penso que sí s’haguessin fet bé les coses des de el principi no existirien les injustícies que encara existeixen: racisme, homofobia, xenofobia, guerres…

Ariadna Domínguez, 3A