Del diari de la Marta

10 de febrer 2015

Durant aquesta setmana no he pogut llegir perquè tenia molts deures i exàmens.

El llibre, L’expedició dels llibres,  comença explicant que és una biblioteca (en una casa de camp), que està tancada fa temps i que no passa ningú a llegir els llibres.

Els protagonistes són llibres coneguts que cobren vida. Estan farts d’estar tots els dies quiets, sense fer res i sense que ningú els llegeixi.

Hi  surt el llibre de la Bíblia, que el posen com una senyora major molt sàvia i també el llibre d’Alícia al país de les meravelles , que té una germana petita que  s’assembla molt a ella.

11 febrer 2015

Ha la biblioteca han entrar lladres i s’han portat un llibre (el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne).
L’Alícia vol sortir d’una vegada de la biblioteca, per veure que està passant, però els altres llibres tenen molta por.

(Aquest llibre em sembla una mica més infantil, comparat amb els altres llibres que m’he llegit.)

18 de febrer de 2015

L’Alícia i la Ilíada han anat a la casa (més enllà de la biblioteca) per investigar que passa (també amb el gos dels amos de la casa) i havien altres llibres a les diferents habitacions, que els han explicat el que ha passat.

Els amos es van anar de la casa per problemes, que els llibres no sabien.

22 de febrer de 2015

Els llibres s’organitzen per anar en busca dels seus amos, i de passada per esbrinar on es troba el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne (que va ser robat per uns lladres).

26 de febrer 2015

Desprès de la gran missió, van tornar a casa on es van trobar a la família, que havien tornat a l’antiga casa i mai més els tornaran a abandonar. L’expedició dels llibres m’ha agradat perquè actuen llibres molt coneguts, i aixó ho fa molt divertit. Té humor i moltíssimes aventures per les quals passen els seus personatges. És bastant fàcil de llegir.

Marta García,  3B.

Menting Qu, diari.

26 de gener de 2015

He buscant un quart d’hora per recollir un llibre que m’agrada, L’Ingo i el Drago, que va escriure el Mira Lobe. Al principi s’assembla a la pel·lícula de Doraemon, perquè el protagonista, l’Ingo es troba un ou de drac, i així comencen les històries.

28 de gener de 2015

El drac sota la cura de l’Ingo, es trenca la closca. L’Ingo li va posar un nom “Drago”. Encara que la seva família no li va permet que l’Ingo porti mascotes. El Drago es comença a créixer i créixer…

31 de gener de 2015

Els pares no deixen que el Drago estigui a casa, el volien portar  al zoo.

2 de febrer de 2015

El l’Ingo el deixa el Drago en un jardí  i prepara alguna cosa de menjar pel  Drago i que visqui allí per sempre.

4 de febrer de 2015

Quan l’Ingo arriba el jardí el dia següent. Va veure que el Drago vola amb ales, el saluda  i  vola fins al cel. No tornarà.  He començat llegir un llibre que es diu La venus del Kilimajaro, no m’agrada aquest llibre perque sempre escriure el “r” a “gu” o “g” . Per exemple, pobgue, tgues, tgueballar…I vull canviar el llibre.

11 de febrer de 2015

Un altre llibre, Peripècies a París, del Dagmar Chiddue. És un llibre molt infantil, m’agrada perquè porta les paraules fàcils

Menting Qu, 3B

Del diari de l’Anna

28 de desembre de 2014

Com que he marxat uns dies i m’he oblidat del llibre he començat a llegir un altre pel mòbil. Es diu Buenos dies princesa i l’autor es Blue Jeans. Quan torni seguiré llegint l’altre. Aquest llibre me l’han recomanat varies persones. Tracta sobre l’amor deld adolescents.

“Un poquito de maquillaje nunca viene mal, tampoco demasiado. Le ha oído, a él, decir varias veces que no le gustan las chicas muy pintadas”

Sempre m’he preguntat per què quasi totes les noies ens importa més el que pensin els altres. La frase que he citat abans em fa pensar que perquè a aquell noi li agradi la noia, ha d’anar com a ell li agradi. A nosaltres ens hauria de donar igual, si li haig d’agradar algú ha de ser per com sóc jo mateixa, sense maquillar ni operacions ni res.

  1 de gener de 2015

Ja he acabat el llibre de Si tu hem dius vine ho deixo tot però diguem vine. Al principi estava bé però després no m’ha agradat. Se’m feia molt avorrit. Ara que ja he acabat el de l’Albert Espinosa seguiré llegint el de Buenos días princesa.

L’altre dia vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que va amb el llibre, es diu El club de los incomprendidos, i em va agradar molt.

“-Pero si ni siquiera sabes desde cuando te gusta!

-¿y qué importa eso?

-Bueno… no sé.

-Eso no importa, nena. Raúl siempre ha sido un gran amigo y un apoyo para mí. Lo quiero desde que lo conocí. Pero hasta hace unos días no me he dado cuenta de que realmente me gustaría tener algo más con él. No ser solo una amiga. Son cosas que pasan, ¿no?”

Aquest paràgraf m’ha agradat perquè a totes les noies ens ha passat alguna vegada. Tens un amic que t’agrada però no t’assabentes fins que li comença a agradar alguna persona.

Anna Palomeque, 3B

L’Ivan, un lector de Jaume Fuster

Diumenge 7 de desembre de 2014

Mentre escolto la radio estic escrivint.

Dimecres vaig acabar el llibre de Les claus de vidre al últim capítol sobre un cantant va ser molt divertit i deixo al detectiu Arquer tranquil i passo a llegir De mica en mica s’omple la pica.

Després de llegir el primer capítol veig que el llibre serà molt interessant però a la vegada molt difícil de llegir ja que els canvis de passar abans a després del però crec que hem llegiré be el llibre. Per avui ja he acabat.

Diumenge 14 de desembre de 2014

He acabat de llegir la segona part però primer parlaré de la primera part, com vaig dir l’altre dia fa molts canvis de temps però el final de la primera part és bastant bo però una miqueta trist, segurament es solucionarà.

La segona part comença amb dos morts i amb el protagonista fugint de la policia i és molt intrigant i la relació que porta amb la noia és bastant difícil. A vegades i com diu al final “si no hem fas cas me’n vaig” li diu la seva xicota. Així que és molt entretinguda i espero que continuï igual i que l’última part sigui més interessant i divertida que les altres.

Dilluns 5 de gener de 2015

Avui he acabat el primer capítol del desenllaç del llibre i és molt interessant perquè després de al Garraf en les famosos revolts i on succeeix tot és molt divertit amb l’enginy de sortir-se’n viu quan estava a punt de ser mort és molt interessant.

Dilluns 6 de gener de 2015

Avui he acabat el llibre, i la veritat que el final ha estat a l’altura de les expectatives de d’un gran llibre i que ha estat molt interessant perquè a l’acabar el segon capítol era necessari llegir el tercer ja que tot acaba bé però en Vidal resumeix tot el llibre en tres pàgines que també és bo perquè, si en algun moment del llibre t’has perdut al final entens tot el llibre i doncs comparant-lo amb la realitat no se’n va molt lluny perquè portar diners al estranger explotar treballadors passa ara amb els casos Bárcenas, Noos etc.. i ho compares i veus com esta tramat al llibre i com és a la realitat i té aspectes molt semblants.

Ivan Urbina, 3B

Del diari de la Sandra

27 de desembre de 2014

Com no tenia cap llibre per llegir, la meva cosina m’ha deixat un dels seus llibres que em va recomanar. Es titula Mi primer beso de Beth Reekles. De moment la història comença bastant bé i sembla un bon llibre.

28 de desembre de 2014

Vaig per la meitat del llibre. És un llibre que enganxa molt. És una història molt bonica a la seva manera. Em refereixo a que no és la típica història perfecta, té les seves coses dolentes que la fa més “normal” i agradable de llegir. Un dels personatges, el millor amic de la noia, és d’aquestes persones que t’agardaria tenir com a amic. El seu germà, el noi del que està enamorada, és un noi amb aparença dolenta però en realitat és molt agradable. Tot això fa que el llibre sigui molt agradable, que desitgis (en el meu cas) que la teva vida sigui igual que la del llibre i que cada vegada llegeixis més per poder sortir de la realitat i almenys viure dintre d’unes pàgines per un moment.

30 de desembre de 2014

Ja m’he acabat el llibre. Tinc moltes ganes de que publiquin la continuació per la forma en  què acaba. No és molt intrigant, però et donen ganes de seguir la seva història i seguir formant part d’ella.

2 de gener de 2015

No tinc més llibres per llegir, així que m’estic tornant a llegir Els jocs de la fam en català. És un llibre totalment diferent als que jo em llegeixo, llavors m’agrada i a la vegada no. Es fa una mica pesat pel poc diàleg que hi ha comparat amb la narració. Però al ser d’un gènere diferent m’agrada.

Sandra Calvo, 3B

Entrevista a Judit Pujadó, autora de “Les edats perdudes”

Tot va començar al principi de curs, quan havia de triar un llibre per llegir durant les classes de lectura. Em va agradar molt un llibre anomenat Les edats perdudes de Judith Pujadó. Me’l vaig començar a llegir i, quan més avançava, més interès tenia per ell. He passat moltes estones agradables amb aquest llibre i, a més, m’ha revelat situacions que jo desconeixia plenament.

Quan em vaig acabar de llegir el llibre, en Joan Ducròs, el meu professor, em va dir que coneixia a l’autora del llibre i em va suggerir, que si volia resoldre alguns dubtes sobre el llibre o l’autor, que li podia enviar algunes preguntes a l’autora, cosa que, em va sorprendre gratament.

Tot seguit, li vaig fer un redactat de diverses preguntes sobre el seu llibre;

Per què va decidir fer el llibre d’aquest tema?

Perquè sóc historiadora i he estudiat temes de la Guerra Civil i he parlat amb molta gent gran. I em venia de gust explicar històries d’aquells temps que ens han marcat, com a poble, tan profundament.

En qui es va basar per fer els seus personatges, van ser persones conegudes o són parts d’ella mateixa?

Normalment no et bases en una persona en concret quan fas una novel·la. De vegades agafes uns detalls d’un, uns altres detalls dels altres. Per exemple, jo, com la Nora, vaig marxar de viure de Barcelona per anar a un poble, però no comparteixo amb el personatge gaire res més         

Quin és el barri on creix la Nora?

La Nora creix en una barriada. No m’agrada concretar gaire el lloc, però servirien barris com Vallcarca o la Salut… qualsevol barriada que tingués un passat de torretes i que hagi patit molt, urbanísticament parlant.

La Nuri, l’amiga de l’Eugènia, que li va pasar al final? Va morir?

De vegades, quan escrius una novel·la, és millor no deixar-ho tot tancat. És bo que el lector pugui intervenir una mica. Em temo, però, que tots els indicis apunten aquesta possibilitat

Perquè l’Eugènia no volia tenir a la seva filla, la Nuri?

L’Àvia és una dona d’un altre temps. Va aprendre que la vida és dura i es va criar per sobreviure aquestes dureses. Preferia no saber què feia ni què passava per no patir encara més i perquè sabia que no podria controlar què feia la seva filla. Potser el problema el tindrem nosaltres, que ens han criat com si la vida fos Hollywood.

Quan l’Eugènia treballava a l’escola, li pagaven bé?

En general els mestres no han estat gaire ben pagats.

En quina època està basada aquesta novel·la?

Cronològicament la novel·la abasta tes períodes diferents: l’actualitat, que és el que viu la Nora al poble. Els anys 80, que és l’adolescència de la Nora. I els anys de la Guerra Civil i la primera postguerra, que són els anys de joventut de l’Eugènia, de l’àvia, d’en Farrés.

 I sobre ella, incloent el Qüestionari Proust, i ràpidament, Judith Pujadó, me les va resoldre!

 

  

1.- Quin és el seu major temor?

La mort de la gent que estimo

2.- El principal tret del seu caràcter

Sóc molt apassionada

3.- La qualitat que prefereix en els homes

La intel·ligència

4.- La qualitat que prefereix a les dones

La intel·ligència

5.- El que aprecia més en els seus amics

Que hi siguin

6.- El seu principal defecte

Excés d’autocrítica

7.- La seva ocupació favorita

Llegir i escriure. I la bona companyia

8.- La seva idea de la felicitat completa

No hi crec gaire, en la felicitat. En tot cas són aquells bons moments que solen apreciar-se quan ja han passat.

9.- Quin seria el seu major dissort?

Perdre la gent que estimo

10.- Si no fos vostè mateix qui li agradaria ser?

No ho sé. Toco molt de peus a terra

11.- On li agradaria viure?

M’agrada viure on visc.

12.- El seu color preferit

El vermell

13.- La flor que més li agrada

Totes, però en diré dues de discretes i de bon conformar la flor de nit i la mareselva

14.- L’ocell que prefereix

L’òliba

15.- Els seus autors favorits en prosa

En aquests moments: Mordecai Rihcler, Alice Munro

16.- Els seus poetes preferits

En aquests moments: Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater

17.- Els seus herois a la ficció

No en tinc d’herois ni d’heroïnes

18.- Les seves heroïnes de ficció favorites

 

19.- Els seus compositors preferits

Gustav Mahler

20.- Els seus pintors favorits

Ramon Casas

21.- El seu heroi de la vida real

No sóc mitòmana

22.- La seva heroïna favorita a la vida real

No sóc mitòmana

23.- El fet històric més deplorable

Impossible dir-ne només uns. Els camps de concentració, els bombardeig de la població civil, qualsevol dictadura

24.- El menjar i beguda que més l’agraden

El vi negre i la paella. Però si són en bona companyia

25.- Els seus noms favorits

Ostres, depèn de qui els porti

26.- El que detesta per sobre de tot

La mediocritat i la covardia

27.- El fet militar que més admires

La resistència de la població civil als fets dels militars.

28.- La reforma o canvi social més admirable

La revolució catalana que vivim

29.- El do de la natura que volgués posseir

La capacitat d’adaptació i la resistència

30.- Com voldria morir

Voldria morir pensant que deixo fet tot el que vull fer

31.- L’estat actual del seu esperit

Madurant

32.- La falta que l’inspira més indulgència 

Les derivades de l’amor

33.- El seu lema

Viu i deixa viure

Ha estat una experiència sorprenent i positiva, de la qual estic molt agraïda.

Marta García Anguren, 3B

Què és per a mi la lectura?

7 de gener de 2015

Per mi la lectura és com un altre món, com una dimensió pròpia.

Moltes vegades quan llegeixo m’oblido de molts problemes, em transporto a la pell del protagonista.

Ara penso que si deixes la lectura em tornaria boja. No podria viure. Crec que per molta gent la lectura es una anstèsia. Una forma de calmar-se, de desfer-se del dolor, d’oblidar-se del univers. Si mai s’hagués inventat l’impremta crec que molta gent hagués fet el possibles per llegir.

També crec que moltes novel·les fantàstiques, donen màgia i esperança a molta gent.

Com Harry Potter, jo quan vaig llegir-la em va donar un lloc on protegir-me em va donar un punt de imaginació que la gent que no llegeix dubto que tingui.

Aquesta comparació és estranyà però a mi em sembla que encaixa amb el tema.

Narnia. És el clar exemple de la lectura. Els protagonistes estan en un món que odien, i la més petita es refugia en un lloc i apareix en un altre món millor per ella. On pot ser feliç. Jo crec que això em passa a mi amb la lectura.

Dana Aznar, 3B

Del diari de la Jessa

10 de novembre del 2014

He començat a llegir un altre llibre que es diu Viatge al país dels lacets que ha escrit el Sebastià Sorribas i Roig.

En primer no m’he agradat el llibre perquè nómes parla a l’any d’abans de Crist, que no s’havia inventat els avions, els llibres, les sabates, ni les robes. Però quan vaig llegir uns capítols més es trobo molt interessant perquè hi ha una nena que sembla com jo.

12 de novembre del 2014

El llibre té moltes imatges per això és fàcil d’entendre de què parla. Es trobo que les protagonistes(nens/nenes) viatjen al país dels lacets sense permís dels pares, jo també m’agrada viatjar però amb les famílies. Encara no hi ha protagonistes males,les protagonistes sempre estan molts alegres.

13 de novembre del 2014

En aquest capítol em posava nervi0sa per a les protagonistes, perquè hi havia una serp fora del seu lloc (casa).

17 de novembre del 2014

Aquest capítol és molt interessant, el país dels lacets es sembla molt al meu país, la meva casa també és a prop del riu i teníem animals.

18 de Novembre del 2014

Cada vegada que llegeixo més capítol, m’agrada més. És molt interessant perquè ara sé que la vida i les persones d’abans són molt diferent a nosaltres.

Van celebrant una festa que al meu país no existía, era la festa de la joventut.

19 de Novembre del 2014

Ja he acabat de llegir aquest llibre, estic encantada de començar-ne a llegir una altre.

Jessa Patulot, 3B

Un fragment del diari de la Noemí

12 de novembre de 2014

Volgut diari,

Aquest llibre, Las ventajas de ser un marginado, ja me l’he llegit, i m’ho he llegit en dos dies. Això m’estranya ja que no m’agrada llegir.  Es diria que no es la meva afició. Pero necesitava acabar el llibre, necesitava saber el final com més aviat millor. Així que em passés hores i hores seguides sense parar de llegir i plorar.

He de admetre que quan em vaig acabar el llibre em vaig quedar en blanc. No sabia què fer ni que dir només creuada de cames al llit, em vaig quedar mirant a l’infinit, ni sentir es, sense pensar…

El mateix dia que ho acabi vaig veure la pel·lícula, perquè hi havien coses que no m’han quedat molt clares com, perquè se suicida el seu millor amic i a que , o a qui escriu aquestes cartes.

13 de novembre de 2014

Al dia següent  em vaig llevar  indignada i vaig estar tota la nit pensant en allò. No ho entenc! Per què al principi i al final del llibre es dirigeix a quest algú, com a persona? No pot ser que no ho envii a ningú!

No sé si seria que necessitava desfogar-se i se les escrivia a ell mateix, ja que no tenia amics.

Hi acabo de caure! Era ell! Eren per a ell! Ja que tenia esquizofrènia, un es converteix com en dues persones i les escrivia al seu altre jo

Em sento com si m’haguesin tret un pes enorme de sobre.

FRASE:

“Vull que sàpigues que estic a la vegad content i trist i encara intento descobrir com aixó és possible”

Noemí López, 3B

Un fragment del diari de la Dina

10 de desembre

”Com un pertorbat m’obsessiono pensant on és, amb qui, què deu fer i per què no em contesta. Em passo l’estona observant quan es connecta al whatsapp, estirat al sofà esperant que li agafi per escriure. Quan està en línia, el meu cor s’accelera, i quan es desconnecta, em moro de gelosia perquè sé que ha estat parlant amb algú que no sóc jo.”

A qui no li ha passat mai això quan hem estat enamorats d’algú? A tots. Tots els que hem estat molt enamorats o il·lusionats amb algú ens ha passat.

I es que l’amor succeeix sense buscar-ho. Perquè pots conèixer a la millor persona del món quan menys t’ho esperes. I no sé perquè ho dic com si m’hagi enamorat alguna vegada. El cas és que m’han agradat alguns nois, però mai en ma vida m’he enamorat. Pel que m’expliquen amigues meves, l’amor és una merda. Em diuen que ja no es volen il·lusionar més, perquè ho passen molt malament per diversos motius. Un d’ells és que donen molt i no reben res. Crec que si no es mostra amor per part dels dos, no és una relació.

La sinceritat, la fidelitat, el demostrament d’amor l’un per l’altre, és molt important per mantenir una relació. Bueno, no m’enrrotllo massa, perquè aquest és un tema molt interesant i em passaria hores i hores parlant el que crec sobre l’amor.

Dina Aoulad, 3B

Del diari de la Laura

19 de novembre de 2014

He fullejat el llibre Aventura a Autralia una mica i crec que aquest l’acabaré perquè la lletra es més gran i es mes curt. He començat a llegir el llibre i m’encanta. A mi m’agrada molt anar de viatge com el protagonista, perquè descobreixes cultures noves, tradicions noves i es divertit investigar. El protagonista és de Barcelona com nosaltres i es diu Lluís, com el meu pare. En el llibre explica que, a vegades, van a veure la posta de sol. Jo, l’estiu passat, vaig anar una setmana a casa de la meva tieta i m’aixecava cada dia per poder veure-la. M’agradava molt quan començava a sortir el sol i veure que al migdia ja estava en el mig.

20 de novembre de 2014

He trobat un fragment  que m’ha fet pensar, que no ha d’haver-hi discriminació ni de negres i blancs, ni de rics i pobres, perquè nosaltres no decidim on néixer ni res, és el destí el que ens porta al lloc destinat:  “Avui no hem fet res més que aprendre una cosa darrere una altra. El que avui he pensat és que l’atzar et fa néixer en una banda o una altra i que cadascú s’adapta al lloc que li ha tocat. També m’adono que tenir una casa més gran i més maca que aquelles barracotes del poblat, o tenir ordinador, bicicleta, roba i altres pertinences no et fa més feliç. Són coses que formen part de la nostra manera de viure, necessitats ens anem creant.”

26 de novembbre de 2014

El protagonista, diu que han anat a una casa immensa i que el menjador es pot jugar a futbol sala. Jo d’extraescolar faig futbol sala i m’encantaria poder tindre una casa que es pugues jugar. També diu que no li agrada el peix. La majoria de persones prefereixen la carn que el peix i no ho entenc perquè el peix és molt bo. (A mi m’encanta).

27 de novembre de 2014

 Els protagonistes un dia van anar al zoo i jo m’he recordat de quan era petita perquè sempre volia anar al zoo a veure els dofins. Hi ha un fragment que m’ha emocionat molt perquè crec que es on es diu tota la veritat: “Passar gana i set t’ajuda a valorar el que tens, estar perdut enmig del desert et fa entendre que val la pena viure”

He acabat el llibre i ha sigut molt interessant, bonic i emocionant. M’ha deixat amb una mica d’intriga en qué devia posar en el diari de Lewis Saw. És el diari que hi havia al cofre i li van regalar al Lluís. M’encantaria que hi hagués la segona part i que tornessin a anar de viatge junts en Lluís, la Clara i en Guillem a un altre lloc.

Laura Moreno, 3B

 

Retall de dietari

11 de novembre de 2014

Avui he acabat el llibre Las tejedoras de destinos, després de moltes setmanes portant-lo a la motxilla sense haver tingut temps de llegir ni un sol capítol. És per això que estic escrivint tot allò que m’ha transmès i el que m’ha ensenyat d’una tirada.

En el començament, no entenia molt bé  què estava passant. Els pensaments d’Adelice, la protagonista, semblaven desordenats en el text, hi havien flashbacks contínuament, els fets passats es barrejaven amb els presents, però al final vaig arribar a entendre el per què d’aquest desordre, i és que Adelice tenia tal cacau al seu cap que era incapaç d’assumir el futur que li esperava.

Poc després vaig saber de què anava el llibre; en Arras, el planeta, país o el nom que sigui correcte per descriure aquest lloc, les noies de setze anys es presentaven a unes proves per teixir el temps. O sigui, controlar el temps atmosfèric, la vegetació, la natalitat, les defuncions… absolutament tot, amb telars on les teixidores fan i desfan nusos. Si la Corporació, una espècie de govern que regia Arras, selecciona a una noia, es convertirà en teixidora i viurà envoltada de luxes, però lluny de la seva família i amb la impossibilitat de casar-se i tenir fills. Aquí es quan arriba el meu descontent. Per què les dones som submises de la societat? Per què la dona es qui sofreix les conseqüències de tot, vulgui o no? En aquest cas, detesto la forma en com tracten a les teixidores i a les dones d’Arras en general, ja que hi ha una desigualtat entre sexes bastant àmplia. Personalment, no podria viure a Arras, allà tot sembla “perfecte”, no hi ha delinqüència, rebel·lions de persones… La gent viu sota el domini de la Corporació, i sincerament, em considero una persona molt independent i no m’agrada gens que em manin ni em controlin, i menys persones que no tenen ni idea del tema.

Una altra cosa que no m’ha agradat massa és el cànon de bellesa que s’exigeix a les dones. Passen de no portar ni una gota de maquillatge a deliniar-se el llavis. Les teixidores són les més envejades a Arras, totes les nenes desitgen fer-se teixidores per el fet de veure’s com elles, quan realment no saben apreciar el que tenen al davant. Que són precioses. Per defensar això, puc dir que em veig artificial si em maquillo molt els ulls i la sensació de “cara-cartró” a causa d’una base molt pesada no em fa sentir bella. Des de fa uns mesos tinc un brot d’acne, i encara que no m’agraden gens els grans, no em veig lletja, no em baixa l’autoestima, em veig real, jove, em veig perfectament imperfecta i sé que els que m’estimen de veritat no em jutjaran per com vaig vestida avui o com tinc la cara, perquè si jo em sento bonica, tothom em veurà bonica.

Ara bé, el llibre també té moments que m’han agradat moltíssim, com les rebel·lions que mostra Adelice contra les seves mentores o amb un del homes més importants de la Corporació, el ministre Cormac. Em recorda a Katniss, la protagonista de la trilogia dels Jocs de la Fam, on no té por a res, qüestiona inclús el inqüestionable i s’enfronta a tot cosa que també he vist en Adelice a mesura que he anat llegint. És una de les coses que sempre em fixo tant en el llibres com en la meva vida diària; conèixer persones que són fortes, que es defensen de tot el que els hi caigui a sobre i lluiten fins a la mort per una idea que tothom rebutja és un dels trets més importants d’una persona, almenys per mi i sempre intento envoltar-me de persones així.

L’amor és també un plus en aquesta història. El cor d’Adelice es troba partit en dos, situació en la qual es pot trobar qualsevol dona i la forma en  què intenta no trencar els estàndards de puresa que les teixidores estan obligades a seguir em sembla curiosa però a la vegada poc ingeniosa, ja que al final es petoneja i fuig amb els dos. Un triangle amorós molt típic.

En definitiva, el llibre m’ha agradat molt, és veritat que he estat en tensió en alguns moments i molt perduda al començament, però al final tots els meus dubtes s’han resolt i espero aconseguir pròximament la segona part.

Ariadna Domínguez, 3B