Sense títol/11
Del diari de l’Anna
28 de desembre de 2014
Com que he marxat uns dies i m’he oblidat del llibre he començat a llegir un altre pel mòbil. Es diu Buenos dies princesa i l’autor es Blue Jeans. Quan torni seguiré llegint l’altre. Aquest llibre me l’han recomanat varies persones. Tracta sobre l’amor deld adolescents.
“Un poquito de maquillaje nunca viene mal, tampoco demasiado. Le ha oído, a él, decir varias veces que no le gustan las chicas muy pintadas”
Sempre m’he preguntat per què quasi totes les noies ens importa més el que pensin els altres. La frase que he citat abans em fa pensar que perquè a aquell noi li agradi la noia, ha d’anar com a ell li agradi. A nosaltres ens hauria de donar igual, si li haig d’agradar algú ha de ser per com sóc jo mateixa, sense maquillar ni operacions ni res.
1 de gener de 2015
Ja he acabat el llibre de Si tu hem dius vine ho deixo tot però diguem vine. Al principi estava bé però després no m’ha agradat. Se’m feia molt avorrit. Ara que ja he acabat el de l’Albert Espinosa seguiré llegint el de Buenos días princesa.
L’altre dia vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que va amb el llibre, es diu El club de los incomprendidos, i em va agradar molt.
“-Pero si ni siquiera sabes desde cuando te gusta!
-¿y qué importa eso?
-Bueno… no sé.
-Eso no importa, nena. Raúl siempre ha sido un gran amigo y un apoyo para mí. Lo quiero desde que lo conocí. Pero hasta hace unos días no me he dado cuenta de que realmente me gustaría tener algo más con él. No ser solo una amiga. Son cosas que pasan, ¿no?”
Aquest paràgraf m’ha agradat perquè a totes les noies ens ha passat alguna vegada. Tens un amic que t’agrada però no t’assabentes fins que li comença a agradar alguna persona.
Anna Palomeque, 3B
L’Ivan, un lector de Jaume Fuster
Diumenge 7 de desembre de 2014
Mentre escolto la radio estic escrivint.
Dimecres vaig acabar el llibre de Les claus de vidre al últim capítol sobre un cantant va ser molt divertit i deixo al detectiu Arquer tranquil i passo a llegir De mica en mica s’omple la pica.
Després de llegir el primer capítol veig que el llibre serà molt interessant però a la vegada molt difícil de llegir ja que els canvis de passar abans a després del però crec que hem llegiré be el llibre. Per avui ja he acabat.
Diumenge 14 de desembre de 2014
He acabat de llegir la segona part però primer parlaré de la primera part, com vaig dir l’altre dia fa molts canvis de temps però el final de la primera part és bastant bo però una miqueta trist, segurament es solucionarà.
La segona part comença amb dos morts i amb el protagonista fugint de la policia i és molt intrigant i la relació que porta amb la noia és bastant difícil. A vegades i com diu al final “si no hem fas cas me’n vaig” li diu la seva xicota. Així que és molt entretinguda i espero que continuï igual i que l’última part sigui més interessant i divertida que les altres.
Dilluns 5 de gener de 2015
Avui he acabat el primer capítol del desenllaç del llibre i és molt interessant perquè després de al Garraf en les famosos revolts i on succeeix tot és molt divertit amb l’enginy de sortir-se’n viu quan estava a punt de ser mort és molt interessant.
Dilluns 6 de gener de 2015
Avui he acabat el llibre, i la veritat que el final ha estat a l’altura de les expectatives de d’un gran llibre i que ha estat molt interessant perquè a l’acabar el segon capítol era necessari llegir el tercer ja que tot acaba bé però en Vidal resumeix tot el llibre en tres pàgines que també és bo perquè, si en algun moment del llibre t’has perdut al final entens tot el llibre i doncs comparant-lo amb la realitat no se’n va molt lluny perquè portar diners al estranger explotar treballadors passa ara amb els casos Bárcenas, Noos etc.. i ho compares i veus com esta tramat al llibre i com és a la realitat i té aspectes molt semblants.
Ivan Urbina, 3B
Del diari de la Sandra
27 de desembre de 2014
Com no tenia cap llibre per llegir, la meva cosina m’ha deixat un dels seus llibres que em va recomanar. Es titula Mi primer beso de Beth Reekles. De moment la història comença bastant bé i sembla un bon llibre.
28 de desembre de 2014
Vaig per la meitat del llibre. És un llibre que enganxa molt. És una història molt bonica a la seva manera. Em refereixo a que no és la típica història perfecta, té les seves coses dolentes que la fa més “normal” i agradable de llegir. Un dels personatges, el millor amic de la noia, és d’aquestes persones que t’agardaria tenir com a amic. El seu germà, el noi del que està enamorada, és un noi amb aparença dolenta però en realitat és molt agradable. Tot això fa que el llibre sigui molt agradable, que desitgis (en el meu cas) que la teva vida sigui igual que la del llibre i que cada vegada llegeixis més per poder sortir de la realitat i almenys viure dintre d’unes pàgines per un moment.
30 de desembre de 2014
Ja m’he acabat el llibre. Tinc moltes ganes de que publiquin la continuació per la forma en què acaba. No és molt intrigant, però et donen ganes de seguir la seva història i seguir formant part d’ella.
2 de gener de 2015
No tinc més llibres per llegir, així que m’estic tornant a llegir Els jocs de la fam en català. És un llibre totalment diferent als que jo em llegeixo, llavors m’agrada i a la vegada no. Es fa una mica pesat pel poc diàleg que hi ha comparat amb la narració. Però al ser d’un gènere diferent m’agrada.
Sandra Calvo, 3B
Missió Trobairitz
Missió Trobairitz és un llibre escrit per Cinta Arasa amb excel·lents dibuixos d’Ignasi Blanch, publicat per Ànimallibres el 2013.
El text, l’esquer que trobem a la contraportada és el següent: Una nit, poc abans del gran concurs de Trobadors del Llenguadoc, un escamot d’ombres miserioses envaeix els carrers de Tolosa. L’endemà moltes parets apareixen plenes de poemes escrits amb tinta violeta. Ni les seves autores, dones poetes fins aleshores desconegudes, en saben res. Qui deuen ser aquests petits éssers que han posat en marxa un pla per fer sentir la veu de les trobairitz?.
Però el que no farem en aquest apunt es desvetllar les incògnites que ens planteja. En tot cas caldria dir que la resposta a totes aquestes preguntes les trobareu en la lectura. Però abanda d’aquests esbós de resseny crec que aquest text és un acte de justícia. La tradició dels manuals de llengua i literatura catalana de Secundària ha obviat sistemàticament les trobairitz. De manera amable l’autora ens introdueix en el món medieval. Vegem-ne uns fragments a tall d’exemple:
«Les trobairitz són dones com l’Azalais, la Beatriu, les nostres mestresses. Dones que escriuen poesies, que fan cantar les paraules! Hi ha trobairitz aquí, a la nostra ciutat, i a tot Occitània, i més cap al sud, en terres catalanes i més cap a l’est i encara més enllà, cap a l’oest. Les trobairitz escriuen en occità, la nostra llengua […] Em sembla que les trobairitz més conegudes són Alumcs de Castellnou, Bieiris de Romans o Maria de Ventadorn.»
«És un joglar! Els joglars s’encarreguen de cantar els poemes dels trobadors. […] és clar que els poemes dels trobadors són coneguts; ells s’encarreguen que els joglars els cantin tothora! No sé com s’ho fan potser els paguen perquè cantin les seves obres, vés a saber… Però se’n surten! I llavors, en arribar els concursos, tothom se’ls ha après, i els voten sempre i encara es fan més famosos. […] D’aquí dues setmanes se celebra el Gran Concurs de trobadors del Llenguadoc, els Jocs Florals. …othom sap queels Jocs Florals del LLenguadoc són els cncurs més importanta del món.»
A banda del gaudi del gust per la lectura que és el factor cabal cap on hem d’adreçar els nostres alumnes, és un bon text per a recomanar a alumnes que cursen tercer d’ESO, just el curs en què s’inicia l’estudi de la literatura catalana.
Joan Ducròs
Un petit fragment del diari de la Sara
Dimecres 24 de desembre
Avui és Nit de Nadal!! No tinc moltes ganes d’escriure, però faré l’esforç d’escriure perquè demà estaré tot el dia de festa. Al final no he pogut llegir avui.
Dijous 1 de gener
Que bé! Ja estem a l’any 2015 i hem deixat enrere la merda de l’any 2014; ha estat un any ple de tristeses i desgràcies. Avui he llegit unes quantes pàgines del llibre 2CV. No m’han agradat perquè el Rata s’en va a l’altre barri, és a dir, que es mor; la Lola, una prostituta amiga dels germans protagonistes es detinguda i en Manuel i en Víctor es troben sols i perduts a la ciutat. Han d’apanyar-se sols i a pesar de tot segueixen endavant com poden.
Dissabte 3 de gener:
Avui he acabat el cinquè capítol. M’he emocionat. Al final d’aquest capítol, un senyor gran es posa a parlar de la seva parella, que es morta i llavors m’ha recordat a la meva àvia que fa poc va morir. Quasi m’he posat a plorar…
Jaume Cabré reflexiona sobre la lectura
Jaume Cabré, escriptor, professor i guionista, és un dels autors més importants de la literatura catalana actual. Entre els nombrosos guardons li fou concedit, el 2010, el Premi d’Honor de les lletres Catalanes. La seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües. Els textos que presentem tot seguit pertanyen al seu darrer llibre, Les incerteses, on reflexiona sobre l’acte d’escriure i la lectura:
«La novel•la per a mi, i per extensió la literatura, no és la representació ni la imitació de la realitat, sinó la creació d’un text, amb els mitjans propis d’aquest art, d’una realitat nova que pot trasbalsar i remoure el lector. La batalla es guanya si el text es fa imprescindible per al lector; si al lector li fa l’efecte que aquell text se li adreça personalment, com si hagués estat escrit pensant en ell; si el lector viu el sentiment que un dia o altre havia de llegir precisament aquell llibre que no sabia que existia però un bon dia se’l troba a les mans… Així de senzill i de complicat.»
«La bèstia crema llibres, tanca repetidors de televisió o emissores senceres, ordena i censura i ens diu què podem veure i llegir i què no. Aquesta bèstia ha existit sempre. Ha dut cuirassa, llança a la mà, bàcul, turbant…, tot depèn de l’època: ara també duu americana i corbata. La bèstia existeix ara. A la bèstia li agrada la societat que només es preocupa d’anar al gimnàs i treballar per comprar-se un –ferrari. És societat que no amoïna. En canvi, la societat que llegeix pensa; i si pensa, opina. I això sempre incomoda.»
«O sigui que no parlo per parlar, i encara ens convé dir-nos, i creure’ns-ho, que la llibertat és una llibreria. La llibertat és poder llegir, poder pensar, poder dir en veu alta, poder decidir havent après a reflexionar… Tot plegat ens fa més persones. I la lectura es converteix en el nostre gran aliat i ens ajuda a aprendre a valorar el silenci.»
«Penso, malgrat el que dic, que no hi ha privilegi més gran que obrir un llibre i fer un mateix la pròpia lectura d’una història, perquè estic convençut que una paraula val més que mil imatges.»
«Quan parlo de l’ús de la literatura per a altres finalitats que no la de la llegir i conèixer la literatura, em refereixo a nivells elementals, de secundària. Però és que els alumnes de secundària, que quasi no han fet literatura perquè els plans d’estudi són com són, després seran estudiants universitaris. El professor de secundària sap que acosta la literatura (si ho pot fer) a futurs clients de centres de depilació. Els programes i els horaris d’aquesta matèria són absurds i ridículs. Però el professor tossut vinga donar poemes o fer llegir novel·les. Fa el que pot. I molt de tant en tant, malgrat els impediments, descobreix en la mirada lluent d’un alumne algú que ja no deixarà mai de ser lector. El professor de literatura sap que aquesta és la seva veritable paga.»
«Amb el temps he acabat desentenent-me’n [de la inspiració] perquè dubto de la seva existència, penso que la inspiració no és res, no existeix; que és una fal·làcia. Un dia les coses llisquen més bé i un altre dia no te’n surts. És el màxim que puc dir d’aquesta madama després de molts anys de voler establir-hi connexió de manera inútil.»
«… que té por del que és desconegut tem la literatura i refusa la lectura, no fos cas que li agradés.»
Sense títol/10
L’Ailyn i el seu diari
11 de novembre de 2014
“Los besos por correo no llegan nunca a su destino,se los beben por el caminolos fantasmas”
Frank Kafka
Estic llegint Retrum 2. Aquest capítol ¡, m’ha agradat moltíssim perquè torna a tractar de l’amor, i com es normal,ara a la nostra edat estem igual d’“enamorats”. Em sento identificada amb el protagonista, perquè li escriu una carta de qui està enamorat de veritat: la noia dels seus ulls, però li escriu sense cap destinació, o sigui, que no l’enviarà, sinó que la tindrà guardada al calaix de l’habitació. Per això m’agrada, perquè també té una mica d’intriga, i més que res perquè jo també ho vaig fer una vegada. Continuo llegint el llibre amb moltes ganes.
11 de desembre 2014
Després d’aquest pont que no havia llegit, avui he llegit i la veritat és que s’està acabant el llibre i el final serà de lo millor, ho intueixo, l’espero amb força ganes. Hi ha hagut alguns capítols que se m’han fet una mica extensos, sentia que no s’acabaven.
14 de desembre 2014
Aquest diumenge sabia que tenia que llegir,però no en tenia massa gana,llavors he llegit una mica i no m’ha transmès res,perquè he llegit sense ganes.
20 de desembre 2014
Per fi he acabat el llibre, no hem pensava que acabes així, la veritat. Se m’estava fent etern, i pot ser sigui perquè no m’entusiasmava massa i per això he trigat tant en acabar-lo. Ara em llegiré un altre que em motivi molt mes.
20 de gener 2015
Avui començat a llegirhe llegit uns quants capítols de La porta dels tres panys, i m’ha transmès curiositat i també descobriment. A mi m’agrada molt la física,i pinta que aprendré més coses com la física quàntica i el què és la matèria i el que no. Per avui no llegiré més perquè haig de estudiar.
24 de gener 2015
He estat malalta tot el cap de setmana i no tenia moltes ganes de llegir, però m’he llegit un capítol per no quedar-me enrere, però em va avorrir perquè no m’enterava gaire del que passava perquè em trobava malament.
27 de gener 2015
“Es troben dins d’una sala enorme i el·líptica. Tot i que la llum entrava per uns imponents finestrals, el terra de marbre donava un toc de refredar a l’estança. Al sostre alt i avalat, com el d’una capella, s’hi podia veure un emblema rodó amb les inicials del centre d’Intel·ligència quàntica escrites en color daurat: CIQ”.
Avui he volgut començar amb aquest fragment, perquè és un tros que m’ha agradat i com el protagonista se’n va al centre d’Intel·ligència quàntica es posa interessant. M’ha transmès curiositat perquè vull saber el que passarà i quines aventures viurà.
28 de gener 2015
Avui he acabat el llibre, i la veritat és que no pensava que acabés així, i que m’agradés tant, em pensava que seria mes avorrit. M’ha transmès coneixements de la física quàntica, i amor, perquè al final va una mica de l’amor. A la gent que li agradi la física jo li recomano, encara que m’hagi agradat, n’hi ha hagut capítols avorrits, i jo crec que aixó sempre passa. Tinc ganes de començar l’altre llibre que es diu Quantic love, perquè sembla que va de l’amor, però encara no asseguro res. Però lel bo d’aquest llibre és que té molts enigmes, i a mi m’agraden molt, i el llibre els resol, per resoldre’ls necessites i pensar amb coherència.
AilynFernández, 3A
Una mica del diari del Diego
31 de gener de 2015
La dama del alba és una historia en què una família estava traumada per la mort d’Angelica que és una noia que l’estimava molt tothom. Un dia a la casa d’aquesta familia arriba una noia que es diu Adela. Al principi a la família no li agradava que ella estigués allí, però amb el pas del temps ocupa el lloc d’Angélica a la família. El dia de les festes d’aquest poble apareix Angelica, que resultava que estava morta i que s’havia escapat amb el seu amant. Al final arriba la Mort i s’emporta a Angélica. Als dies Adela es casa.
Diego Campoy, 3A
Les llibretes de les germanes Suñol
Cèlia Suñol va ser una de les veus més subtils , delicades i prometedores de la narrativa catalana apareguda sota el franquisme. Traductora i col·laboradora en diveres editorials, dotada d’una sòlida formació literària, el 1947 va guanyar, en la seva primera edició del premi Joanot Martorell (avui dia premi Sant Jordi). Amb la novel·la Primera part, una autobiografia de l’autora.
A continuació en reproduïm un fragment que podrem trobar a la segona part d’aquesta nove·la que porta el significatiu títol d’“Adolescència”
«―¿Saps què farem?― va dir-me un dia d’hivern, durant aquella època que encara anàvem a l’escola―. ¿Saps què podríem fer?… Comprar-nos unes quantes llibretes i, a les tardes, que ens sobren tantes hores, copiar-hi versos i altres coses que ens agradin…
Així vam fer-ho. Vàrem comprar quatre o cinc llibretes i vàrem dedicar-ne unes a trossos escollits de prosa i les altres a poesies. Començàrem igual, ella i jo; després, a mesura que les anàvem omplint, ho fèiem segons les nostres preferències particulars. Però aquestes eren molt semblants.
Vam encapçalar la primera llibreta de poesies amb les “Tristes”, de Guimerà, escrites sota el record de la seva mare:
‘Les dones que tenen l’aire
de la mare de ma vida…’
Allà a la galeria de casa, Mariona i jo, havent dinat, escrivíem en una tauleta plegable que el meu pare ens havia comprat per a tal fi. I durant setmanes i més setmanes aquesta fou la nostra ocupació predilecta. Mariona s’ho agafava amb molt entusiasme, i, quan una cosa li agradava, no la sabia deixar.
Més completes que les llibretes destinades a contenir fragments escollits de prosa foren dedicades a recull de poesies. N’hi vàrem copiar d’escrites en els quatre idiomes que sabíem. N’hi havia de tots els nostres poetes, dels bons i dels que no ho són tant, amb una marcada preferència per Maragall. I molts versos, trets de llibres de l’escola i d’altres que ens havia comprat el pare.
Mariona i jo ens entusiasmàvem i, de vegades, ens posàvem a llegir o a recitar poesies en veu alta. Dreta, ella declamava:
‘The shades of night were falling fast
When through an Alpine village passed
A youth, who bore mid snow ans ice
A banner with the strange device:
Excelsior!’*
Jo m’aixecava al meu torn i acabava la bella poesia:
‘There, in the twilight cold and grey,
Lifeless, but beautiful, he lay…’**
[…] A més de les converses, Mariona i jo teníem les nostres llibretes. Sabíem prou que les descripcions d’amors romàntics en les poesies eren sovint exagerades. Però també havíem omplert les nostres llibretes de prosa amb màximes o reflexions profundes sobre l’amor.
“¿Com pot una noia saber que diu sí a l’home indicat?, preguntaven una sèrie d’articles trets d’una revista americana. Hi havia diverses respostes, però la majoria coincidia en afirmar. “L’home més indicat serà aquell que tu voldries per pare dels teus fills”. […] Entre els consell copiats a les llibretes hi havia també frases de Dickens:
“No et refiïs del primer impuls d’un cor indisciplinat”, deia una d’elles. “La vida està formada per les petites coses”, deia l’altra.”Construeix el teu amor damunt una roca.”, aconsellava l’altra.»
[…] «El meu amor s’anava fent més profund cada dia; en el diari que escrivia aleshores no sabia gairebé parlar de res més. Les seves pàgines reflectien la qualitat i la intensitat d’aquell amor que havia entrat a la meva ànima precisament quan jo em creia més lluny que mai de deixar-me envair per un tal sentiment. Aquell diari s’ha perdut, i em dol. Perquè, els records ―fins els més estimats―, el temps els trasmuda i la resplendor d’aquella llum no és mai com la llum mateixa.
Recordo aquestes frases que hi anava anotant: “No em dolen les lluites ni em pesa el sofriment ―hi escrivia―. Al contrari: voldria que cada dia, per mor del meu amor, hagués de vèncer una nova contrarietat, hagués de fer un nou esforç. Perquè em sembla que és això precisament el que el meu amor necessita i que si no el nodreixo se’m morirà…”
I prosseguia després:
“No hauré estimat ningú com a tu… A tu, que he estimat sense saber si demà series encara meu, sense esperar res, sense demanar res, pel goig i el sol turment d’estimar-te…”»
_________________
*”Les ombres de la nit queien ràpides / quan travessà un poblet alpí / un donzell que poertava entre neu i gel / un estendard amb l’estranya divisa: Excelsior!”
** “Allà, en el capvespre fred i gris, / jeia sense vida, però bell…”
Senste títol/3
Del diari de la Teresa
30 d’octubre del 2014
Llegeixo Test d’amor. Avui he llegit de la pàgina 90 a la 101. No m’ha agradat gaire, encara que ho trobo interessant, però m’he avorrit una mica, perquè no m’agraden les histories d’amor com aquesta de llibre.
3 de novembre del 2014
He llegit de la pàgina 102 a la 111. Aquestes pàgines m’han semblat més divertides, perquè hi ha una explicació de la protagonista sobre el nombre pi bastant graciosa. Dòna un toc d’humor a l’historia.
5 de novembre del 2014
Avui nomès he llegit lun parell pàgines perquè no en tenia ganes de llegir. Estava cansada. No m’ha agradat aquesta part perquè no hi tenia res d’interessant.
18 de novembre del 2014
He llegit una mica més, l’historia va millorant de tant en tant. Està molt bé, ja m’agrada més.
20 de novembre del 2014
M’ha agradat una part del llibre en que la protagonista participava en un concurs de perruqueria amb la seva mare. Ha estat divertida, aquesta part, i ha fet que la lectura m’enganxi.
23 de novembre del 2014
M’ha agradat la part que he llegit. Aquestes pàgines han estat emocionants, i molt creatives. No m’ha agradat una part, però, la resta ha estat molt bonica.
He començat a llegir una altra vegada, després d’escriure.
M’ha agradat quan un personatge explica com es la seva família, després de morir sa mare en un accident d’equitació. Aquesta part és molt emotiva.
Teresa Juarez, 2A
Entrevista a Judit Pujadó, autora de “Les edats perdudes”
Tot va començar al principi de curs, quan havia de triar un llibre per llegir durant les classes de lectura. Em va agradar molt un llibre anomenat Les edats perdudes de Judith Pujadó. Me’l vaig començar a llegir i, quan més avançava, més interès tenia per ell. He passat moltes estones agradables amb aquest llibre i, a més, m’ha revelat situacions que jo desconeixia plenament.
Quan em vaig acabar de llegir el llibre, en Joan Ducròs, el meu professor, em va dir que coneixia a l’autora del llibre i em va suggerir, que si volia resoldre alguns dubtes sobre el llibre o l’autor, que li podia enviar algunes preguntes a l’autora, cosa que, em va sorprendre gratament.
Tot seguit, li vaig fer un redactat de diverses preguntes sobre el seu llibre;
Per què va decidir fer el llibre d’aquest tema?
Perquè sóc historiadora i he estudiat temes de la Guerra Civil i he parlat amb molta gent gran. I em venia de gust explicar històries d’aquells temps que ens han marcat, com a poble, tan profundament.
En qui es va basar per fer els seus personatges, van ser persones conegudes o són parts d’ella mateixa?
Normalment no et bases en una persona en concret quan fas una novel·la. De vegades agafes uns detalls d’un, uns altres detalls dels altres. Per exemple, jo, com la Nora, vaig marxar de viure de Barcelona per anar a un poble, però no comparteixo amb el personatge gaire res més
Quin és el barri on creix la Nora?
La Nora creix en una barriada. No m’agrada concretar gaire el lloc, però servirien barris com Vallcarca o la Salut… qualsevol barriada que tingués un passat de torretes i que hagi patit molt, urbanísticament parlant.
La Nuri, l’amiga de l’Eugènia, que li va pasar al final? Va morir?
De vegades, quan escrius una novel·la, és millor no deixar-ho tot tancat. És bo que el lector pugui intervenir una mica. Em temo, però, que tots els indicis apunten aquesta possibilitat
Perquè l’Eugènia no volia tenir a la seva filla, la Nuri?
L’Àvia és una dona d’un altre temps. Va aprendre que la vida és dura i es va criar per sobreviure aquestes dureses. Preferia no saber què feia ni què passava per no patir encara més i perquè sabia que no podria controlar què feia la seva filla. Potser el problema el tindrem nosaltres, que ens han criat com si la vida fos Hollywood.
Quan l’Eugènia treballava a l’escola, li pagaven bé?
En general els mestres no han estat gaire ben pagats.
En quina època està basada aquesta novel·la?
Cronològicament la novel·la abasta tes períodes diferents: l’actualitat, que és el que viu la Nora al poble. Els anys 80, que és l’adolescència de la Nora. I els anys de la Guerra Civil i la primera postguerra, que són els anys de joventut de l’Eugènia, de l’àvia, d’en Farrés.
I sobre ella, incloent el Qüestionari Proust, i ràpidament, Judith Pujadó, me les va resoldre!
1.- Quin és el seu major temor?
La mort de la gent que estimo
2.- El principal tret del seu caràcter
Sóc molt apassionada
3.- La qualitat que prefereix en els homes
La intel·ligència
4.- La qualitat que prefereix a les dones
La intel·ligència
5.- El que aprecia més en els seus amics
Que hi siguin
6.- El seu principal defecte
Excés d’autocrítica
7.- La seva ocupació favorita
Llegir i escriure. I la bona companyia
8.- La seva idea de la felicitat completa
No hi crec gaire, en la felicitat. En tot cas són aquells bons moments que solen apreciar-se quan ja han passat.
9.- Quin seria el seu major dissort?
Perdre la gent que estimo
10.- Si no fos vostè mateix qui li agradaria ser?
No ho sé. Toco molt de peus a terra
11.- On li agradaria viure?
M’agrada viure on visc.
12.- El seu color preferit
El vermell
13.- La flor que més li agrada
Totes, però en diré dues de discretes i de bon conformar la flor de nit i la mareselva
14.- L’ocell que prefereix
L’òliba
15.- Els seus autors favorits en prosa
En aquests moments: Mordecai Rihcler, Alice Munro
16.- Els seus poetes preferits
En aquests moments: Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater
17.- Els seus herois a la ficció
No en tinc d’herois ni d’heroïnes
18.- Les seves heroïnes de ficció favorites
19.- Els seus compositors preferits
Gustav Mahler
20.- Els seus pintors favorits
Ramon Casas
21.- El seu heroi de la vida real
No sóc mitòmana
22.- La seva heroïna favorita a la vida real
No sóc mitòmana
23.- El fet històric més deplorable
Impossible dir-ne només uns. Els camps de concentració, els bombardeig de la població civil, qualsevol dictadura
24.- El menjar i beguda que més l’agraden
El vi negre i la paella. Però si són en bona companyia
25.- Els seus noms favorits
Ostres, depèn de qui els porti
26.- El que detesta per sobre de tot
La mediocritat i la covardia
27.- El fet militar que més admires
La resistència de la població civil als fets dels militars.
28.- La reforma o canvi social més admirable
La revolució catalana que vivim
29.- El do de la natura que volgués posseir
La capacitat d’adaptació i la resistència
30.- Com voldria morir
Voldria morir pensant que deixo fet tot el que vull fer
31.- L’estat actual del seu esperit
Madurant
32.- La falta que l’inspira més indulgència
Les derivades de l’amor
33.- El seu lema
Viu i deixa viure
Ha estat una experiència sorprenent i positiva, de la qual estic molt agraïda.
Marta García Anguren, 3B
Què és per a mi la lectura?
7 de gener de 2015
Per mi la lectura és com un altre món, com una dimensió pròpia.
Moltes vegades quan llegeixo m’oblido de molts problemes, em transporto a la pell del protagonista.
Ara penso que si deixes la lectura em tornaria boja. No podria viure. Crec que per molta gent la lectura es una anstèsia. Una forma de calmar-se, de desfer-se del dolor, d’oblidar-se del univers. Si mai s’hagués inventat l’impremta crec que molta gent hagués fet el possibles per llegir.
També crec que moltes novel·les fantàstiques, donen màgia i esperança a molta gent.
Com Harry Potter, jo quan vaig llegir-la em va donar un lloc on protegir-me em va donar un punt de imaginació que la gent que no llegeix dubto que tingui.
Aquesta comparació és estranyà però a mi em sembla que encaixa amb el tema.
Narnia. És el clar exemple de la lectura. Els protagonistes estan en un món que odien, i la més petita es refugia en un lloc i apareix en un altre món millor per ella. On pot ser feliç. Jo crec que això em passa a mi amb la lectura.
Dana Aznar, 3B
Dia Internacional de l’Holocaust
La celebració del Dia Internacional de la Commemoració de la memòria de les Víctimes de l’Holocaust gira a l’entorn de “La llibertat, la vida i l’herència dels supervivents de l’Holocaust”. A més coincideix amb el setantè aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i la fundació de la Organització de les Nacions Unides (ONU), que refelectí el profund impacte de l’Holocaust.
La fundació de la ONU va possibilitar la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans, consagrant així, els drets humans per a tots els pobles del món.
L’herència dels supervivents de l’Holocaust té certa tradició literària. és per aquest motiu que us oferim unes suggerències que tracten al voltant de la temàtica dels camps de concentració i dels totalitarismes. Les recomanacions referides a literatura juvenil les podreu trobar a la biblioteca del centre.
Recomanacions d’obres literatura juvenil
Diari d’Anna Frank
L’amic retrobat de Fred Uhlman
Cuando Hitler robó el conejo rosa de Judit Kerr
El diari de Zlata de Zlata Filipovic
El noi del pijama de ratlles de John Boyne
Boris de Jaap ter Haar
Mati fosc. Breu faula antifeixista de Franck Pavloff
Ens hem permis afegir un petita llista d’obres adreçades a adults que han estat escrites per supervivents dels camps de concentració
Literatura per adults
KL Reich de Joaquim Amat-Piniella
La escritura o la vida de Jorge Semprún
La trilogia d’Auschwitz de Primo Levi
El xal de Sílvia Ozyck
Necròpolis de Boris Pahor
I, per acabar, us deixem amb aquesta llarga, significativa i emocionant dedicatòria que encapçala La trilogia d’Auschwitz de Primo Levi
«Els qui viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar alvespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern.
Penseu que això ha passat:
Us confio, aquestes paraules.
Graveu-les als vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malatia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.»
Del diari de l’Andrea
11-11-2014
Avui a català m’he posat a llegir dos capítols sencers de Els llops de Marcy Falls. Nora ha perdut la memòria, no hi ha motiu, no sap com pot ser que l’hagi perdut. Ara em posaré a llegir a veure si recupera la memòria de la mateixa manera que l’ha perdut.
13-11-2014
Avui a casa no he tingut molts deures, llavors he aprofitat per llegir. He llegit molt en una hora i mitjà. Anava a llegir més, però de sobte m’han trucat a la porta de casa les meves amigues.
14-11-2014
Avui no m’ha donat temps a llegir perquè he tingut molta feina i ara és massa tard.
15-11-2014
Acabo de venir del metge, han suspès el partit, perquè jugant a futbol, una noia de l’equip contrari m’ha donat un cop de peu i m’ha trencat l’os. És la primera vegada que vaig amb crosses. Com que estic dolguda i no em puc moure del llit estic aprofitant per llegir i així m’entretinc.
16-11-2014
Només em queda per acabar el llibre un capítol, i ara me’l llegiré.
28-11-2014
No puc llegir-me res perquè no tinc el llibre. M’he descarregat el llibre pel mòbil però no he tingut temps de llegir res.
14-12-2014
Durant tot el dia no m’he trobat força bé , però encara estant malalta m’he posat a fer feina i després a reposar, no he llegit perquè el meu meravellós pare m’ha treure el mòbil i fins dimecres no me’l torna. Ja l’he dit que tinc de feina que sense el mòbil no puc fer , però no em fa ni cas.
Andrea Asensio, 3A
Una reflexió d’Umberto Eco
“Hi ha una gran diferencia entre l’experiencia de demanar un libre en el bloc web d’Amazon i la de passar temps fullejant llibres en una llibreria, descobrint títols que no havia sentit mai i sol·licitant les consells del llibreter”
Umberto Eco. Declaracions a L’Expresso
Del diari de la Jessa
10 de novembre del 2014
He començat a llegir un altre llibre que es diu Viatge al país dels lacets que ha escrit el Sebastià Sorribas i Roig.
En primer no m’he agradat el llibre perquè nómes parla a l’any d’abans de Crist, que no s’havia inventat els avions, els llibres, les sabates, ni les robes. Però quan vaig llegir uns capítols més es trobo molt interessant perquè hi ha una nena que sembla com jo.
12 de novembre del 2014
El llibre té moltes imatges per això és fàcil d’entendre de què parla. Es trobo que les protagonistes(nens/nenes) viatjen al país dels lacets sense permís dels pares, jo també m’agrada viatjar però amb les famílies. Encara no hi ha protagonistes males,les protagonistes sempre estan molts alegres.
13 de novembre del 2014
En aquest capítol em posava nervi0sa per a les protagonistes, perquè hi havia una serp fora del seu lloc (casa).
17 de novembre del 2014
Aquest capítol és molt interessant, el país dels lacets es sembla molt al meu país, la meva casa també és a prop del riu i teníem animals.
18 de Novembre del 2014
Cada vegada que llegeixo més capítol, m’agrada més. És molt interessant perquè ara sé que la vida i les persones d’abans són molt diferent a nosaltres.
Van celebrant una festa que al meu país no existía, era la festa de la joventut.
19 de Novembre del 2014
Ja he acabat de llegir aquest llibre, estic encantada de començar-ne a llegir una altre.
Jessa Patulot, 3B
Un fragment del diari de la Noemí
12 de novembre de 2014
Volgut diari,
Aquest llibre, Las ventajas de ser un marginado, ja me l’he llegit, i m’ho he llegit en dos dies. Això m’estranya ja que no m’agrada llegir. Es diria que no es la meva afició. Pero necesitava acabar el llibre, necesitava saber el final com més aviat millor. Així que em passés hores i hores seguides sense parar de llegir i plorar.
He de admetre que quan em vaig acabar el llibre em vaig quedar en blanc. No sabia què fer ni que dir només creuada de cames al llit, em vaig quedar mirant a l’infinit, ni sentir es, sense pensar…
El mateix dia que ho acabi vaig veure la pel·lícula, perquè hi havien coses que no m’han quedat molt clares com, perquè se suicida el seu millor amic i a que , o a qui escriu aquestes cartes.
13 de novembre de 2014
Al dia següent em vaig llevar indignada i vaig estar tota la nit pensant en allò. No ho entenc! Per què al principi i al final del llibre es dirigeix a quest algú, com a persona? No pot ser que no ho envii a ningú!
No sé si seria que necessitava desfogar-se i se les escrivia a ell mateix, ja que no tenia amics.
Hi acabo de caure! Era ell! Eren per a ell! Ja que tenia esquizofrènia, un es converteix com en dues persones i les escrivia al seu altre jo
Em sento com si m’haguesin tret un pes enorme de sobre.
FRASE:
“Vull que sàpigues que estic a la vegad content i trist i encara intento descobrir com aixó és possible”
Noemí López, 3B
debocaorella 