La història de Matemàtiques-City

 

Hi havia una vegada en una ciutat que ningú coneixia, que es deia Matemàtiques. En aquella ciutat els habitants eren números, signes, formes geomètriques, etc. Els habitants pensaven que els números només eren de l’1 fins al 9, però un dia quan dos números  van xocar entre ells es van adonar que, en realitat, els números eren  infinits, perquè si posaves un número darrere de l’altre formen més números i així van descobrir que els números eren infinits.

Però això no era to. De tant llestos que eren els habitants d’aquella ciutat també van descobrir que si posaves un número més un signe i més un altre número, sortia un número nou. A  aquest descobriment li van posar el nom de “operacions de matemàtiques”. I d’aquestes “operacions” hi havien de molts tipus: la “suma”a les operacions que tenien el signe “+”, “divisió” “÷”, i així a molts signes de diferents tipus.

També van posar noms a les formes geomètriques segons el nombre de costats que  tenien, com per exemple, si la figura tenia tres costats la van anomenar “triangle”, si tenia quatre costats li posaven el nom de “quadrilàter”, si tenia cinc costats “pentàgon”, i així successivament.

Després de molts anys,els habitants d’altres ciutat, que eren humans, van descobrir que totes aquelles coses existien. Els humans creien que aquests descobriments les van descobrir ells, però en realitat les van descobrir els habitants de Matemàtiques. Per això actualment existeix una assignatura més que li van posar el nom de Matemàtiques, aquesta assignatura la van posar perquè així els nens aprenien,totes les coses que van inventar els habitants de “Matemàtiques”.

Maria Akhtar Riaz,

 

El cargol

Hi havia una vegada un cargol que volia pujar a un arbre. L’arbre mesurava 5m. No era molt gran. El cargol era “especial” perquè al dia pujava 2cm i  a la nit baixava 1cm. Van passar 6 dies i la nena que vivia en una caseta al costat de l’arbre li va preguntar al cargol:

-Com es que trigues tant a pujar? Quan de temps necessitaràs per fer-ho?

I el cargol va contestar:

-No ho sé…

Llavors la nena,  la nit d’aquell mateix dia, va agafar un paper i va començar a calcular. Al dia següent la nena va anar una altra vegada a parlar amb el cargol, quan el va trobar el va explicar:

-Trigaràs en pujar 500 dies que són 1 any 7 mesos i una mica més…

Després la nena va anar a la caseta i va agafar una escala, va tornar amb el cargol, el va agafar i amb la escala va pujar damunt de l’arbre i li va dir:

-Així no trigaràs tant.

Va fer un somriure, va deixar al cargol damunt de l’arbre, va baixar i se’n va anar.

Najwa Tatou, 1A

La calculadora que no sabia calcular

Hi havia una vegada en una ciutat que es deia Calculand on hi vivien calculadores molt intel·ligents. Un dia va néixer una calculadora especial.

Quan la calculadora va néixer, va anar a l’escola, però no sabia calcular.  Li ensenyaven tots els professors fins i tot els professors mís intel·ligents de la ciutat, però ni ells van poder solucionar el seu problema. Van passar els anys i encara seguien intentant que pogués calcular, però res.

Un dia el president va parlar amb els seus pares i li va dir:

-Hem de fer alguna cosa amb el vostre fill, és l’única calculadora de la ciutat que ho sap calcular.

-Sí, ja ho sabem, però què més podem fer. Ja hem provat amb tots els professors.-van contestar els pares.

-Jo crec que el millor es que se’n vagi a buscar ajuda fora de la ciutat.-va proposar el president.

-Sí, té raó.

Així va ser, se’n va anar a la ciutat dels números.

Tots els habitants van ajudar a la calculadora i el número 4 va dir:

-Abans de sumar has de saber comptar.

I la calculadora va aprendre a comptar i a sumar. Però a restar li va costar molt.

El 10 li va dir a la calculadora que si tant li costa calcular la podria ajudar el ées savi de la ciutat, l’àbac. La calculadora no sabia que era, però ella li va seguir.

Quan van arribar a la casa de l’àbac li va ensenyar de tot.

Com ja sabia calcular va tornar a Calculand, i mai més va tenir cap problema al calcular.

Valentina Hinojosa, 1B

 

 

El llibre no té títol

Hi havia una vegada un llibre amb números, figures, etc. Però no tenia un títol, i per això sempre tenia problemes. Fins que un dia se li va acudir una idea, aniria preguntant a tot el món quin títol podia ser el seu.

Va preguntar al llibre de Català, al de Castellà,  al d’Anglès, al de Naturals, al de Socials, al de Música i al de Educació Física. I ningú no sabia cap títol per llibre amb números, figures, etc.

I de cop es va trobar una ciutat amb números, figures, signes, etc, quan va entrar a la ciutat va veure tot el que hi havia al seu llibre. Quan va arribar al centre de la ciutat va veure que la ciutat es deia “MATEMÀTIQUES” i es va sorprendre.

Va continuar caminant i va pensar:

• És veritat, em puc dir Matemàtiques

I així el llibre es va dir MATEMÀTIQUES.

Micaela  Magbanua, 1B