El camí dels campions

El camí dels campions de Martí Perarnau

Recomanacions: Jo crec que si us agrada el barça hauríeu de llegir aquest llibre perque parla molt bé dels valors de la escola del FcBarcelona i els valors de la masía.

Gustos: A mi m’agrada molt el Barça desde ben petit i aquest llibre m’agradat molt encara que és molt llarg crec que té unes 300 i pico de pàgines he tardat un mes en llegir-me’l. També parla de jugadors importants a la història del Barça com Xavi, Iniesta etc… També parla molt del planter que és el que volen que creixi perquè la majoria arribin al primer equip o que vagin a clubs bons o sigui que volen treure lo millor de cada jugador.

Eric Garí Darder, 1A

Del meu diari de lectura per Najwa Tatou

12 de desembre de 2014

El llibre que ara estic llegint és El jocs de la fam: en flames de Suzanne Collins. Potser ja coneixeu de què va l’argument: En sortir vencedors del jocs de la fam, els tributs Katniss Everdeen i Peeta Mellark del districte 12 s’haurien assegurat una vida segura i sense complicacions per a ells i les seves famílies si no fos perquè van guanyat bo i desafiant les normes del capitoli, i es van convertir sense voler-ho en les cares visibles de la revolta imminent.

Però del que us volia parlar és (ara estic al capítol tercer) és que cada vegada em vaig “enamorant’’ més del personatge de la Katniss, i que personatges com en Gale i en Peeta em produeixen cada dia una mica més pena.

Però he de dir que, dels llibres que he llegit darrerament, un dels que he acabat, El jocs de la fam: en flames, de Suzanne Collins, m’ha agradat força. La història és molt interessant, perquè Suzanne Collins, que es l‘escriptora de la història, ho explica també que sembla com si estigués en el cinema veient-la. Una de les coses que m’agraden més del llibre és que l’escriptora es va imaginar la història d’una manera que fa que quan et poses a llegir atentament i sense distraccions gaudeixes molt.

Vet aquí un fragment que considero divertit o ben escrit: “Algú va demanar a la meva mare què pensava del meu nou nòvio, i ella va respondre que, si bé en Peeta era el model ideal del que havia de ser jove, jo no era prou gran per tenir-ne’’

Però també he de dir, en canvi, que hi ha un aspecte que no m’ha agradat tant, que són tots els noms que han posat als personatges, perquè són difícils de llegir, i els haurien d’adaptar quan tradueixen el llibre a una llengua estrangera. Potser en l’original sonen bé, i si l’autor vol que tinguin uns efectes especials, doncs que intentin adaptar-lo també en la traducció perquè si no es difícil de llegir i fa que, com cada ‘’tres per tres’’ hi ha un nou nom estrany, fa que t’he esforcis més en llegir els noms que en entendre bé el llibre com: “Obro la porta del darrere i l’altra banda em trobo en Ranuncle, el gatot llardós de la Prim.

Entre altres llibres que he començat i no he continuat però vull seguir hi ha: L’anticlub (de la biblioteca de l’institut) d’Àngel Burgas.  (ara sóc a la pàg. 48)

Ah! I de aps aprofito per recordar-vos que a la Biblioteca Francesc Candel trobo sempre els llibres que m’interessen, i allà és on he demanat darrerament El llibre dels enigmes, Els jocs de la fam 1, algun Geronimo Stilton, etc

I, per cert, no sé si es pot deduir del que deia abans, però els llibres que a mi m’agraden són els de FANTASIA i els DIARIS ESCRITS, etc… I com a exemple inclouria aquestes lectures maques que m’han agradat: Els jocs de la fam i El diari d’Anna Frank

Najwa Tatou, 1A

 

“L’univers de Poe” d’Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe. L’univers de Poe. Traducció de Margarita Trias. Editorial Bambú. Barcelona, 2004. 160 pàgines

És un recull de les 5 novel·les magistrals d’Edgar Allan Poe, on s’explica la història d’un escarabat d’or, un castell esgarrifós als Apenins i una noia presonera en un retrat, un detectiu i una carta que no es trobada, una persona viva i a la vegada morta, sense oblidar-se d’una setmana amb tres diumenges!

He triat  L’escarabat d’or, perquè m’agraden les preguntes que es fan els personatges: «serà d’or o és la brillantor de la closca?» «Com pot haver-hi una criatura feta realment d’or i amb vida? També m’agrada la casualitat de necessitar un paper per agafar el insecte i que el primer que troben és un el mapa d’un tresor a la sorra de la platja.»

Els llibres de Poe emeten i misteri com en el cas del llibre: La veritat sobre el cas del senyor Valdemar. Perquè en aquest cas, es referia a la mort, conjuntament amb la intriga del no saber si el personatge està veritablement mort o bé si és un esperit.  El llibre és bo, si estàs acostumat a llegir, unes històries com les del Poe et sorprenen. Però el que està bé és el final del llibre, on s’explica la història de l’escriptor i com es va inspirar, què va fer a la seva vida, i més informació personal.

No he tingut necessitat de mirar el diccionari doncs ho he entès tot per aquest motiu aconsello la lectura del llibre. La temàtica és variada perquè és una recopilació de novel·les, però en totes les histories surten factors com ara la fantasia,  por i misteri.

Edgar Majoral   1A

“La segona vida de Bree Tanner” de Stephanie Meyer

 Stephanie Meyer. La segona vida de Bree Tanner. Alfaguara, 2010. Barcelona, 220 pàgines

La Bree Tanner és una vampira neòfita que s’amaga per no ser assassinada. S’enamora d’un altre neòfit, en Diego, que descobreix que el líder del seu clan, en Riley, els ha mentit en moltes coses. En Diego descobreix que en Riley li havia mentit i va a explicar-li a en Riley el seu descobriment. En Riley li diu a la Bree que vagi a la batalla, on en Diego i la Bree es trobarien i marxarien junts. La Bree va a la batalla on descobreix que en Diego no està i se n’adona  que en Riley li va mentir i que va matar a en Diego. La Bree es rendeix davant dels Cullen, que intenten protegir-la. Al final arriben els Vulturis que maten la Bree pensant que és un perill. Abans de morir,  li diu mentalment a en Edward, ja que en aquest llegeix els pensaments, que els Vulturis volen fer-li mal.

M’agrada molt aquest llibre, ja que és una part de la novel·la Eclipsi, i les aventures entre els vampirs neòfits (vampirs que s’acaben de convertir) i els Vulturis (la realesa de tots els vampirs, els reis, que tenen el poder de castigar els altres vampirs que no compleixen les seves ordres) és molt interessant. M’agrada molt la part on en Diego i la Bree s’amaguen. En aquesta part parlen de com van convertir-se en vampirs;  encara que alguna part és una mica avorrida. També m’agrada la part del final on els Cullen ajuden a la Bree.

El text és fàcil de llegir, sobretot si has vist totes les pel·lícules de la saga Crepuscle o has llegit tots els llibres, ja que aquest llibre parla d’una de les pel·lícules de la saga, Eclipsi. Encara que s’entén el text hi ha paraules que no s’entenen com «unànimement», «infructuosament» o «aquelarre»

És molt interessant, sobretot per a qui li agradi les novel·les de vampirs. De l’1 al 5 li donaria un 4, ja que alguna part parlen molt i t’oblides del que estaven parlant o es fa avorrit.

Sandra Calvo  1A

“Sopa trencada” de Jenny Valentine

Jenny Valentine. Sopa trencada. Cruïlla. Barcelona, 2010. 199 pàgines

La Rowan està segura que el negatiu de la fotografia que aquell noi diu que li ha caigut i que li dóna, no és seu. Pensa que potser ho fa per lligar o per fer-la quedar en ridícul davant de la cua del supermercat: «A mi no m’havia caigut, però el noi que hi havia a la cua deia que sí». No es pot imaginar que aquest noi formarà part a la seva vida dura i complicada perquè després de la mort del seu germà gran, la mare cau en depressió, els pares se separen i ella es fa càrrec de la seva germana petita (Stroma) i que li fan veure que en la vida també hi ha moments dolents i moments bons.

Les parts que parlen d’en Jack m’han avorrit fins a la seva mort, perquè quan parlen d’en Jack repeteixen el mateix. La Rowan ha de viure amb el divorci dels pares, la mort del germà. Rowan pensa en suïcidar-se per tres motius, la gent se’n riu d’ella, la mort del seu germà i el divorci dels pares, tot això l’afecta molt. Aquest conte per mi, ha significat que a la vida hem d’adaptar-nos i no sempre la solució pels problemes és suïcidar-se. La part que més m’ha agrada’t és quan Rowan manté una relació amb la seva germana Stroma, perquè em recorda quan la que tinc relació amb la meva germana:.

El text ha estat fàcil de llegir però els mots que no sé que en volen dir són aquests: «enlaire» i «esvoranc».

La lectura del llibre ha estat molt interessant. Ens relata  viu aquests moments de la vida tan difícils, com ara que la gent se’n rigui de tu o la mort d’un membre de la família o el divorci dels pares. Aquest llibre m’ha intrigat. A mi no em solen agradar els llibres però aquest m’ha divertit.

Andrea Asensio 1A

“Aire negre” d’Agustín Fernández Paz

Agustín Fernández  Paz. Aire negre. Bromera. Barcelona, 2000. 185  pàgines

Un noi que es diu Víctor, és un professional en el món de la psicologia i  va a viure cap al nord-est de la Península Ibèrica. Allà troba un bon treball, per a posar en pràctica tot el que sap. Troba feina a la clínica Ribera Verda on el seu cap en Doctor Montenegro l’informa que la seva primera pacient és la Laura Novo, una dona autista i sense memòria. Cada dia, va a llegir a la Laura a la seva cel·la. Hi han grans progressos, i en Víctor decideix fer que la Laura narri tot el que recordi en un paper cada dia. La Laura se’n va a viure a un tipus d’alberg on succeïxen coses massa estranyes. Un empleat de l’alberg, sap una llegenda que passa a la vora d’aquella zona, la Gran Bèstia, un monstre del mal que si algú el desperta sembra el terror; sobretot el culpable de despertar-lo. La Laura té sort, però el ser torna a per ella. En Víctor se n’adona massa tard.

Aquest llibre, no m’ha agradat, m’ha encantat. És la història de la Laura Novo, estava tot molt ben detallat i això m’ha agradat molt, perquè et podies imaginar que tu eres el personatge del llibre. També he de dir que la història en si és molt bona. L’activitat que fa la pacient, abans de ser tractada, la veritat és que fa força por. La conclusió es que si haguessin fet una pel·lícula d’aquest llibre, sense dubte em quedava amb el llibre. L’única cosa que no m’ha agradat és la descripció de l’autor a l’ésser que atacava a la gent; era molt breu i no molt detallada, m’hagués agradat saber més informació sobre això. Per a mi, no hi ha res més de dolent a aquest llibre.

El llenguatge d’aquest llibre era una mica difícil, hi havien paraules que les he d’hagut preguntar a algú o buscar-les al diccionari com «llamàntol»,«desassossegar-me», «exasperava», «oliba», «agònica» i bastantes paraules més però moltes les he pogut reconèixer amb el contingut del text. Tot i així m’ha servit llegir aquest llibre, perquè amb aquest llibre he enriquit el meu vocabulari en català, he après més expressions… L’autor d’aquest llibre és de Galícia i per tant hi han alguns mots i expressions gallegues.

És una història de por i de intriga. Quan la teva ment s’imagina el que llegeixes, en aquest llibre, si el llegeixes, passaràs una mica de por. Una teràpia especial per a una pacient especial i una casa especial per a un animal especial. La temàtica del llibre és que una simple cova abandonada pot ser un gran perill i l’inici del mal. Personalment, aquest llibre és dels tres millors llibres que he llegit en ma vida, molt bo!

Víctor Redondo 1A

“Els jocs de la fam I” de Suzane Collins

Suzane Collins. Els Jocs de La Fam. Edicions 62. Barcelona 2012. 402 pàgines

Cada any se celebra el dia de la Sega on elegeixen un noi i una noia de cada districte per lluitar a mort per la victòria en els Jocs de la Fam. Katniss Everdeen és la protagonista de la història, viu amb la seva mare i la seva germana Prim. El seu pare va morir en l’explosió d’una mina, la Katniss s’encarrega de portar el menjar a casa. Cada dia surt a caçar el bosc. El dia de la Sega tots els habitants del districte es reuneixen a la plaça de l’ajuntament per tal d’ escollir els dos tributs. Un dels noms escollits és el de la Prim i Katniss ràpidament s’ofereix com a voluntària dels jocs. El següent nom és en Peeta Mellark, Katniss. Uns quants dies s’entrenen i mostren les seves millors habilitats en la lluita davant dels jutges. Katniss és molt bona amb l’arc i les fletxes. La nit abans s’entrevista a cada tribut. Katniss durant l’entrevista està bastant nerviosa, però desprès en  Peeta surt per ser entrevistat i diu davant de tothom que està  enamorat d’ella.

A mi aquest llibre m’encanta’t, apart  que ja sabia de què anava. Les parts més pesades han sigut quan es ficaven molt en el mateix i no canviaven de tema però per la resta ha estat molt be. A mi la part que m’ha agradat més és quan lluiten perquè t’intriga i et fa que continuïs llegint el llibre. Aquest llibre l’aconsellaria aquell que li agrada llegir i les aventures i també tragèdies.

Aquest llibre m’ha sigut fàcil de llegir, perquè  jo entenc molt bé el català, però si que hi ha hagut alguna paraula que m’acostat una mica de captar-la però amb el contingut del text ha estat bastant fàcil. Les paraules que no entenia molt les he preguntat o les he buscades algunes al diccionari Dicdidac d’Internet però no m’ he recordat d’apuntar-me-les. Però no eren masses.

El llibre  està molt be i qui hagi vist la pel·lícula li agradarà perquè l’entendrà molt bé. És molt fàcil de llegir i entendre. A mi com m’ha agradat molt us el recomano, enseriu.

Ailyn Fernández Ramírez 1A

“Els jocs de la fam III. L’ocell de la revolta” de Suzanne Collins

Suzanne Collins. Els Jocs de la Fam III. L’ocell de la revolta. Edicions 62. Barcelona 2013. 426 pàgines.

La Katniss Everdeen, després d’haver sobreviscut als Jocs de la Fam per segona vegada, li declara la guerra al Capitoli i al president Snow. Els dotze districtes de Panem es separen formant dues aliances; el Capitoli, amb els districtes 1 i 2, i la resta de districtes, els rebels. Existeix un tretzè districte, però. El districte 13, el més poderós del l’aliança dels rebels, on es troben el supervivents del 12, només vol fer-se amb el control de tot Panem. En canvi, la Katniss vol matar el president Snow i salvar a en Peeta de les seves mans.

El llibre m’ha agradat moltíssim, perquè la forma en que l’escriptora profunditza en els sentiments i pensaments de la protagonista és impressionant. S’ha de dir també, que la part més avorrida del  llibre són els primers set capítols, ja que no passen gaire coses interessants, però a partir del dotzè capítol, la història es torna més impactant i comença la trama entre la Katniss i en Peeta. El llibre ha sigut bastant fàcil de llegir, tret que hi ha algunes paraules que no he entès, com per exemple “hovercraft”, “prosposts” i “atiador”. He pogut trobar aquestes paraules al diccionari i a Internet i ha sigut més fàcil comprendre el text.

La temàtica del llibre és de fantasia, no és terror. Crec que és un bon llibre, ja que es per a una generació jove i no es fa una càrrega a l’hora de llegir, més si és per a l’escola. També he de dir, que té moltes pàgines, però es passen volant i quan poses l’ull,  ja t’has llegit mig llibre. És un bon llibre.

Ariadna Domínguez Torres. 1A