La història de Matemàtiques-City

 

Hi havia una vegada en una ciutat que ningú coneixia, que es deia Matemàtiques. En aquella ciutat els habitants eren números, signes, formes geomètriques, etc. Els habitants pensaven que els números només eren de l’1 fins al 9, però un dia quan dos números  van xocar entre ells es van adonar que, en realitat, els números eren  infinits, perquè si posaves un número darrere de l’altre formen més números i així van descobrir que els números eren infinits.

Però això no era to. De tant llestos que eren els habitants d’aquella ciutat també van descobrir que si posaves un número més un signe i més un altre número, sortia un número nou. A  aquest descobriment li van posar el nom de “operacions de matemàtiques”. I d’aquestes “operacions” hi havien de molts tipus: la “suma”a les operacions que tenien el signe “+”, “divisió” “÷”, i així a molts signes de diferents tipus.

També van posar noms a les formes geomètriques segons el nombre de costats que  tenien, com per exemple, si la figura tenia tres costats la van anomenar “triangle”, si tenia quatre costats li posaven el nom de “quadrilàter”, si tenia cinc costats “pentàgon”, i així successivament.

Després de molts anys,els habitants d’altres ciutat, que eren humans, van descobrir que totes aquelles coses existien. Els humans creien que aquests descobriments les van descobrir ells, però en realitat les van descobrir els habitants de Matemàtiques. Per això actualment existeix una assignatura més que li van posar el nom de Matemàtiques, aquesta assignatura la van posar perquè així els nens aprenien,totes les coses que van inventar els habitants de “Matemàtiques”.

Maria Akhtar Riaz,

 

La calculadora que no sabia calcular

Hi havia una vegada en una ciutat que es deia Calculand on hi vivien calculadores molt intel·ligents. Un dia va néixer una calculadora especial.

Quan la calculadora va néixer, va anar a l’escola, però no sabia calcular.  Li ensenyaven tots els professors fins i tot els professors mís intel·ligents de la ciutat, però ni ells van poder solucionar el seu problema. Van passar els anys i encara seguien intentant que pogués calcular, però res.

Un dia el president va parlar amb els seus pares i li va dir:

-Hem de fer alguna cosa amb el vostre fill, és l’única calculadora de la ciutat que ho sap calcular.

-Sí, ja ho sabem, però què més podem fer. Ja hem provat amb tots els professors.-van contestar els pares.

-Jo crec que el millor es que se’n vagi a buscar ajuda fora de la ciutat.-va proposar el president.

-Sí, té raó.

Així va ser, se’n va anar a la ciutat dels números.

Tots els habitants van ajudar a la calculadora i el número 4 va dir:

-Abans de sumar has de saber comptar.

I la calculadora va aprendre a comptar i a sumar. Però a restar li va costar molt.

El 10 li va dir a la calculadora que si tant li costa calcular la podria ajudar el ées savi de la ciutat, l’àbac. La calculadora no sabia que era, però ella li va seguir.

Quan van arribar a la casa de l’àbac li va ensenyar de tot.

Com ja sabia calcular va tornar a Calculand, i mai més va tenir cap problema al calcular.

Valentina Hinojosa, 1B

 

 

El llibre no té títol

Hi havia una vegada un llibre amb números, figures, etc. Però no tenia un títol, i per això sempre tenia problemes. Fins que un dia se li va acudir una idea, aniria preguntant a tot el món quin títol podia ser el seu.

Va preguntar al llibre de Català, al de Castellà,  al d’Anglès, al de Naturals, al de Socials, al de Música i al de Educació Física. I ningú no sabia cap títol per llibre amb números, figures, etc.

I de cop es va trobar una ciutat amb números, figures, signes, etc, quan va entrar a la ciutat va veure tot el que hi havia al seu llibre. Quan va arribar al centre de la ciutat va veure que la ciutat es deia “MATEMÀTIQUES” i es va sorprendre.

Va continuar caminant i va pensar:

• És veritat, em puc dir Matemàtiques

I així el llibre es va dir MATEMÀTIQUES.

Micaela  Magbanua, 1B

“Per tretze raons” de Jay Asher

Jay Asher.  Per 13 Raons. Estrella Polar. Barcelona, 2009. 272 pàgines

En Clay Jespen en arribar a casa seva i es troba amb un paquet que conté 13 cintes. Quan comença a escoltar-les, reconeix la veu de la Hannah Baker, que li diu els diversos motius perquè s’ha suïcidat. Ell es comença a preocupar ja que ell volia sortir amb ella. Ella explica la seva arribada a la ciutat. També hi ha un mapa amb uns punts vermells. El que ha de fer és anar escoltant les cintes i seguir a els diversos llocs marcats al mapa per anar sabent què li passava a la Hannah. A meusra que ho va sabent es  posa més trist i més enfadat. En la cinta on ella parla d’ell encara plora més i també sap que ella volia sortir amb ell. Els últims dia de la seva vida la Hannah intenta estar contenta i, finalment, en un últim intent, va a veure al seu tutor per parla de la seva situació. Quan acaba de parla amb el professor va a casa seva i posa  fi a la seva vida . Quan en Clay acaba d’ escoltar les cintes les ha d’ enviar a un altra persona i així fins que totes les persones que surten en les cintes les hagin escoltat.

Aquest llibre m’ha agradat  molt perquè explica un drama que pot ser real. Les primeres cintes han estat molt interessants. Les cintes 5 A i B han estat molt avorrides ja que la història la intentaven fer més llarga i buscaven argument i  no l’han trobat. La cinta on parlava del protagonista ha estat de les més interessants ja que el protagonista sentia molt el que parlava i veia els seus errors i el lector podia sentir el dolor dels dos protagonistes. També la penúltima i l’ última han estat molt apassionants  veien com la Hannah decidia què fer. Però al final veient com la Hannah es rebaixava a fer coses que mai volia fer, també quan va parlar al el professor  i li explica què li passa  fa que la història sigui expectant perquè li explica què li passa i què li respondria el professor. Al final li respon amb el que tots podien pensar però al ser el professor li havia d’ haver dir altres paraules com: lluitar pel que vols i no rendeixis mai.

He entès totes les paraules i  la Hannah  quan parla s’escriu en lletra cursiva i els altres personatges  en lletra normal.  Aquest llibre m’agradat molt. L’entès molt bé i el drama de la Hannah i la força de voluntat del protagonista és increïble i això agrada els lectors i sempre et quedes amb la curiositat. La valoració és molt bona. Crec que el llibre és molt bo perquè parla d’un drama adolescent que li pot passar a tothom.

Iván Urbina Martínez 1B