La història de Matemàtiques-City

 

Hi havia una vegada en una ciutat que ningú coneixia, que es deia Matemàtiques. En aquella ciutat els habitants eren números, signes, formes geomètriques, etc. Els habitants pensaven que els números només eren de l’1 fins al 9, però un dia quan dos números  van xocar entre ells es van adonar que, en realitat, els números eren  infinits, perquè si posaves un número darrere de l’altre formen més números i així van descobrir que els números eren infinits.

Però això no era to. De tant llestos que eren els habitants d’aquella ciutat també van descobrir que si posaves un número més un signe i més un altre número, sortia un número nou. A  aquest descobriment li van posar el nom de “operacions de matemàtiques”. I d’aquestes “operacions” hi havien de molts tipus: la “suma”a les operacions que tenien el signe “+”, “divisió” “÷”, i així a molts signes de diferents tipus.

També van posar noms a les formes geomètriques segons el nombre de costats que  tenien, com per exemple, si la figura tenia tres costats la van anomenar “triangle”, si tenia quatre costats li posaven el nom de “quadrilàter”, si tenia cinc costats “pentàgon”, i així successivament.

Després de molts anys,els habitants d’altres ciutat, que eren humans, van descobrir que totes aquelles coses existien. Els humans creien que aquests descobriments les van descobrir ells, però en realitat les van descobrir els habitants de Matemàtiques. Per això actualment existeix una assignatura més que li van posar el nom de Matemàtiques, aquesta assignatura la van posar perquè així els nens aprenien,totes les coses que van inventar els habitants de “Matemàtiques”.

Maria Akhtar Riaz,

 

La calculadora que no sabia calcular

Hi havia una vegada en una ciutat que es deia Calculand on hi vivien calculadores molt intel·ligents. Un dia va néixer una calculadora especial.

Quan la calculadora va néixer, va anar a l’escola, però no sabia calcular.  Li ensenyaven tots els professors fins i tot els professors mís intel·ligents de la ciutat, però ni ells van poder solucionar el seu problema. Van passar els anys i encara seguien intentant que pogués calcular, però res.

Un dia el president va parlar amb els seus pares i li va dir:

-Hem de fer alguna cosa amb el vostre fill, és l’única calculadora de la ciutat que ho sap calcular.

-Sí, ja ho sabem, però què més podem fer. Ja hem provat amb tots els professors.-van contestar els pares.

-Jo crec que el millor es que se’n vagi a buscar ajuda fora de la ciutat.-va proposar el president.

-Sí, té raó.

Així va ser, se’n va anar a la ciutat dels números.

Tots els habitants van ajudar a la calculadora i el número 4 va dir:

-Abans de sumar has de saber comptar.

I la calculadora va aprendre a comptar i a sumar. Però a restar li va costar molt.

El 10 li va dir a la calculadora que si tant li costa calcular la podria ajudar el ées savi de la ciutat, l’àbac. La calculadora no sabia que era, però ella li va seguir.

Quan van arribar a la casa de l’àbac li va ensenyar de tot.

Com ja sabia calcular va tornar a Calculand, i mai més va tenir cap problema al calcular.

Valentina Hinojosa, 1B

 

 

El llibre no té títol

Hi havia una vegada un llibre amb números, figures, etc. Però no tenia un títol, i per això sempre tenia problemes. Fins que un dia se li va acudir una idea, aniria preguntant a tot el món quin títol podia ser el seu.

Va preguntar al llibre de Català, al de Castellà,  al d’Anglès, al de Naturals, al de Socials, al de Música i al de Educació Física. I ningú no sabia cap títol per llibre amb números, figures, etc.

I de cop es va trobar una ciutat amb números, figures, signes, etc, quan va entrar a la ciutat va veure tot el que hi havia al seu llibre. Quan va arribar al centre de la ciutat va veure que la ciutat es deia “MATEMÀTIQUES” i es va sorprendre.

Va continuar caminant i va pensar:

• És veritat, em puc dir Matemàtiques

I així el llibre es va dir MATEMÀTIQUES.

Micaela  Magbanua, 1B

“El dimoni dels nombres” de Hans Magnus Enzensberger

Hans Magnus Enzensberger. El Dimoni dels Nombres. Les tres edats,  1. Siruela. Madrid, 2011. 7a edició. 256 pàgines.

L’autor a part de ser novel·lista, també és assagista i poeta. El llibre de poemes més famós és l’Enfonsament del Titànic.

La intenció del llibre és ensenyar matemàtiques a un nen a qui no li a agraden especialment. S’estructura en dotze nits que fan al mateix temps de capítol. El títol del llibre és El Dimoni dels Nombres. Els somnis que té durant aquestes dotze nits tenen com a protagonista el Dimoni, que intenta explicar les matemàtiques amb elements que té al seu voltant. Per exemple quan utilitza els cocos per ensenyar-li els nombres triangulars:

«―Segueix tirant cocos! ―va cridar l’homenet.

En Robert va seguir tirant cocos a la sorra.

―Què veus ara?

―Veig triangles ―contestà en Robert.

―Vols que t’ajudi? ―va preguntar el dimoni.

I tots dos van anar agafant cocos i els van anar tirant daltabaix, fins que tota la sorra del voltant va estar plena de triangles.»

Un altre exemple és en el capítol 3 on el dimoni intenta ensenyar-li els nombres primers:

«Ara sí que en Robert estava encantat de la vida.

―En el sis no cal que hi pensem, perquè és 2×3. Però el set si que és de primera.

―De primera! ―exclamà el dimoni dels nombres complagut.

―L’onze, també.

Tot el que li ensenya és útil pels últims cursos de Primària i els primers de Secundària. M’ha agradat molt perquè m’encanten les matemàtiques i a més a més són molt importants per la vida. Té moltes il·lustracions, són molt colorides i serveixen per aclarir més, el que explica sobre les matemàtiques. El llibre es per persones que tenen por a les matemàtiques, però per les que no en tenen, també.

Laura Moreno 2B