Dos dies del diari de la Sílvia

3 de febrer de 2015

Des que van portar Quantic Love a l’escola, me’l volia llegir, ara que el tinc a les meves mans estic disfrutant bastant.

3 de març de 2015

Ja me l’he acabat després d’un mes, m’ha agradat molt, va sobre fisica quàntica i amor.

Mentres em llegia el llibre no escrivia res perquè si no em distreia, però encara sento els sentiments de quan llegia el llibre. M’ha agradat molt però hi havia parts que explicava molta física i de vegades m’avorria.

La Laila que es la protagonista s’enamora d’un noi i s’enrrotlla amb un altre, jo això ho veig malament però, bueno, és la seva vida.

El llibre en si m’ha agradat molt però sempre hi ha alguna cosa que m’avorreix. Gràcies a aquest llibre m’he obert més la ment a l’hora de llegir i m’agrada més.

Silvia Alonso, 3A

Del diari personal de la Sílvia

18 de novembre de 2014

Avui hem començo a llegir aquest llibre, Primera temporada d’Enric Pardo. Al principi he trobat una frase al llibre que té molta raó: “La memòria té aquestes coses, un mal tràngol s’enganxa com un hit de gimnas; un cop l’has escoltat ja no l’oblides, s’adhereix fort al cervell i per més que l’intentis esborrar continua ficat allà molt de temps”

26 de novembre de2014

En aquest llibre posen cançons en anglès i no entenc res del que vol dir la lletra, i hem desconçentren de la lectura. M’encanta aquesta frase: “Ferides de guerra i un gelat de premi”

7 de desembre 2014

A la pàg 47 posa que les amistats a mida que ens anem fent grans ens anem separan, quan he llegit això m’ha sentat malament perquè hi ha personas de les que no hem vull separar mai. El protagonista de l’història tenia un frup de rock que va durar quatre hores però que eren amics i ja no sap res de cap dels tres, a mi també m’agradaria saber mès de gent que vaig perdre el contacte quan vam entrar a l’institut fa 3 anys.
M’ha fet gràcia una cosa, que es que hi ha una noia que s’assembla a la meva mare escrivint pel whatsapp, es tarda més de 30 segons per escriure un: ”¿Que quieres?”

Aquest llibre és dels primers en tres anys que porto a l’institut que me l’acabo sencer. Jo no sóc una noia que m’agradi llegir, i si m’acabo un llibre es perquè m’agradat molt, va sobre amor, sexe… He disfrutat bastant, m’agrada.

M’agrada molt més expressarme escribint, hem surten més paraules i m’espresso millor que parlant, perquè hem poso molt nerviosa…
Tambè m’agrada torbar llibres així per poder obrir la meva ment a la lectura, hi ha una nena de la meva classe que m’ha recomanat un altre llibre que es diu After que més o menys és d’aquest estil, a veure si m’agrada.

Sílvia Alonso, 3A

“Frena, Càndida frena” de Maite Carranza

Maite Carranza.  Frena, Càndida frena. Gran Angular, 50. Cruïlla, Barcelona, 2008. 143 pàgines

La Càndida, com ja té 15 anys, es creu que ja és una dona. Té tres germans: La Lucil·la de 8 anys, en Gaudenci que en té 13 que a penes «arrossegava un llibre com de costum i duia les ulleres brutes» i en Marcel·lí,  «un bavós de mig metre que residia permanentment al parc». La seva millor amiga es diu Natalia Turina i la seva ‘’amiga-enemiga’’ és la Cuca Cortina. El seu novio és en Viqui Quevedo. A l’institut, a l’hora del pati i parlant amb les seves amigues, va saber que era l’única que no feia cap activitat extraescolar.

Parlant amb la seva mare, li retreia que no l’hagués apuntat a cap activitat extraescolar d’aquesta manera: «¡No hi ha dret! ¡La Febrònia Fivaller fa ballet rus; l’Úrsula Salines, tae-kwondo; la Sonia Sabó, salts de trampolí; la Pepa Pistó toca el saxo i la Cuca Cordill estudia japonès! I jo, i jo… Jo no faig res, buaaa!». Finalment la mare l’acaba apuntat a les activitats que feien les seves amigues.

L’endemà, com ja era habitual, es van trobar a l’hora del pati. La Cuca feia una festa, una festa d’aniversari, però la Càndida nohi  podia assistir, tenia una activitat extraescolar: tae-kwondo.  Va preguntar que si la podia fer un altre dia i no van poder perquè les altres noies feien altres activitats. La Càndida estava trista perquè mai s’havia perdut cap festa i en aquella festa hi assistia en Martí Montmeló, el noi més guapo de l’institut.

Al principi a la Càndida l’emocionava fer activitats extraescolars però al final va acabar agobiada, tenia un  «empatx de víric d’extraescolaritis». Es va voler apuntar a un curs d’esquí amb la seva amiga. La mare, la va apuntar al curs d’esquí, i és clar, la Càndida necessitava un equip perquè no podia esquiar. Quan ja tocava el dia de la cursa d’esquí, la Càndida, no hi va poder anar perquè va haver de fer de cangur als seus germans.

Esperava que arribés Sant Jordi. Mai li havien regalat una rosa ni un llibre. Tenia una il·lusió, que era que aparegués ‘’un noi d’èxit que es transformi en Sant Jordi, amb una armadura que s’interposés entre el drac i ella’’  El castigador que era el més alt de la tarima, no deixava que en Viqui Pigallat s’acostés a la Càndida, li va regalar una rosa. I Sant Jordi va besar a l’aranya, és a dir, a la Càndida.

I al final la Càndida va anar de vacances després de tot el curs escolar. ‘’Va passar l’equador’’.

Aquest llibre m’ha agradat molt personalment, perquè més o menys et va explicant com és  el canvi als 15 anys i per nosaltres ens va bé; i, a més a més es divertit i molt entretingut. Em va costar llegir-me’l i al final hem va acaba agradant molt. Jo el recomano per adolescents de 12, 13, 14 i 15 anys per veure quins són els canvis d’edat.

Sílvia Alonso 2A