Marta García

Del diari de la Marta

10 de febrer 2015

Durant aquesta setmana no he pogut llegir perquè tenia molts deures i exàmens.

El llibre, L’expedició dels llibres,  comença explicant que és una biblioteca (en una casa de camp), que està tancada fa temps i que no passa ningú a llegir els llibres.

Els protagonistes són llibres coneguts que cobren vida. Estan farts d’estar tots els dies quiets, sense fer res i sense que ningú els llegeixi.

llibresperduts

Hi  surt el llibre de la Bíblia, que el posen com una senyora major molt sàvia i també el llibre d’Alícia al país de les meravelles , que té una germana petita que  s’assembla molt a ella.

11 febrer 2015

Ha la biblioteca han entrar lladres i s’han portat un llibre (el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne).
L’Alícia vol sortir d’una vegada de la biblioteca, per veure que està passant, però els altres llibres tenen molta por.

(Aquest llibre em sembla una mica més infantil, comparat amb els altres llibres que m’he llegit.)

18 de febrer de 2015

L’Alícia i la Ilíada han anat a la casa (més enllà de la biblioteca) per investigar que passa (també amb el gos dels amos de la casa) i havien altres llibres a les diferents habitacions, que els han explicat el que ha passat.

Els amos es van anar de la casa per problemes, que els llibres no sabien.

22 de febrer de 2015

Els llibres s’organitzen per anar en busca dels seus amos, i de passada per esbrinar on es troba el cinqué tom de les obres completes de Jules Verne (que va ser robat per uns lladres).

26 de febrer 2015

Desprès de la gran missió, van tornar a casa on es van trobar a la família, que havien tornat a l’antiga casa i mai més els tornaran a abandonar. L’expedició dels llibres m’ha agradat perquè actuen llibres molt coneguts, i aixó ho fa molt divertit. Té humor i moltíssimes aventures per les quals passen els seus personatges. És bastant fàcil de llegir.

Marta García,  3B.

Entrevista a Judit Pujadó, autora de “Les edats perdudes”

Tot va començar al principi de curs, quan havia de triar un llibre per llegir durant les classes de lectura. Em va agradar molt un llibre anomenat Les edats perdudes de Judith Pujadó. Me’l vaig començar a llegir i, quan més avançava, més interès tenia per ell. He passat moltes estones agradables amb aquest llibre i, a més, m’ha revelat situacions que jo desconeixia plenament.

Les_edats_perdudes-Judit_Pujado

Quan em vaig acabar de llegir el llibre, en Joan Ducròs, el meu professor, em va dir que coneixia a l’autora del llibre i em va suggerir, que si volia resoldre alguns dubtes sobre el llibre o l’autor, que li podia enviar algunes preguntes a l’autora, cosa que, em va sorprendre gratament.

Tot seguit, li vaig fer un redactat de diverses preguntes sobre el seu llibre;

Per què va decidir fer el llibre d’aquest tema?

Perquè sóc historiadora i he estudiat temes de la Guerra Civil i he parlat amb molta gent gran. I em venia de gust explicar històries d’aquells temps que ens han marcat, com a poble, tan profundament.

En qui es va basar per fer els seus personatges, van ser persones conegudes o són parts d’ella mateixa?

Normalment no et bases en una persona en concret quan fas una novel·la. De vegades agafes uns detalls d’un, uns altres detalls dels altres. Per exemple, jo, com la Nora, vaig marxar de viure de Barcelona per anar a un poble, però no comparteixo amb el personatge gaire res més         

Quin és el barri on creix la Nora?

La Nora creix en una barriada. No m’agrada concretar gaire el lloc, però servirien barris com Vallcarca o la Salut… qualsevol barriada que tingués un passat de torretes i que hagi patit molt, urbanísticament parlant.

La Nuri, l’amiga de l’Eugènia, que li va pasar al final? Va morir?

De vegades, quan escrius una novel·la, és millor no deixar-ho tot tancat. És bo que el lector pugui intervenir una mica. Em temo, però, que tots els indicis apunten aquesta possibilitat

Perquè l’Eugènia no volia tenir a la seva filla, la Nuri?

L’Àvia és una dona d’un altre temps. Va aprendre que la vida és dura i es va criar per sobreviure aquestes dureses. Preferia no saber què feia ni què passava per no patir encara més i perquè sabia que no podria controlar què feia la seva filla. Potser el problema el tindrem nosaltres, que ens han criat com si la vida fos Hollywood.

Quan l’Eugènia treballava a l’escola, li pagaven bé?

En general els mestres no han estat gaire ben pagats.

En quina època està basada aquesta novel·la?

Cronològicament la novel·la abasta tes períodes diferents: l’actualitat, que és el que viu la Nora al poble. Els anys 80, que és l’adolescència de la Nora. I els anys de la Guerra Civil i la primera postguerra, que són els anys de joventut de l’Eugènia, de l’àvia, d’en Farrés.

 I sobre ella, incloent el Qüestionari Proust, i ràpidament, Judith Pujadó, me les va resoldre!

 

pujado_judit  

1.- Quin és el seu major temor?

La mort de la gent que estimo

2.- El principal tret del seu caràcter

Sóc molt apassionada

3.- La qualitat que prefereix en els homes

La intel·ligència

4.- La qualitat que prefereix a les dones

La intel·ligència

5.- El que aprecia més en els seus amics

Que hi siguin

6.- El seu principal defecte

Excés d’autocrítica

7.- La seva ocupació favorita

Llegir i escriure. I la bona companyia

8.- La seva idea de la felicitat completa

No hi crec gaire, en la felicitat. En tot cas són aquells bons moments que solen apreciar-se quan ja han passat.

9.- Quin seria el seu major dissort?

Perdre la gent que estimo

10.- Si no fos vostè mateix qui li agradaria ser?

No ho sé. Toco molt de peus a terra

11.- On li agradaria viure?

M’agrada viure on visc.

12.- El seu color preferit

El vermell

13.- La flor que més li agrada

Totes, però en diré dues de discretes i de bon conformar la flor de nit i la mareselva

14.- L’ocell que prefereix

L’òliba

15.- Els seus autors favorits en prosa

En aquests moments: Mordecai Rihcler, Alice Munro

16.- Els seus poetes preferits

En aquests moments: Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater

17.- Els seus herois a la ficció

No en tinc d’herois ni d’heroïnes

18.- Les seves heroïnes de ficció favorites

 

19.- Els seus compositors preferits

Gustav Mahler

20.- Els seus pintors favorits

Ramon Casas

21.- El seu heroi de la vida real

No sóc mitòmana

22.- La seva heroïna favorita a la vida real

No sóc mitòmana

23.- El fet històric més deplorable

Impossible dir-ne només uns. Els camps de concentració, els bombardeig de la població civil, qualsevol dictadura

24.- El menjar i beguda que més l’agraden

El vi negre i la paella. Però si són en bona companyia

25.- Els seus noms favorits

Ostres, depèn de qui els porti

26.- El que detesta per sobre de tot

La mediocritat i la covardia

27.- El fet militar que més admires

La resistència de la població civil als fets dels militars.

28.- La reforma o canvi social més admirable

La revolució catalana que vivim

29.- El do de la natura que volgués posseir

La capacitat d’adaptació i la resistència

30.- Com voldria morir

Voldria morir pensant que deixo fet tot el que vull fer

31.- L’estat actual del seu esperit

Madurant

32.- La falta que l’inspira més indulgència 

Les derivades de l’amor

33.- El seu lema

Viu i deixa viure

Ha estat una experiència sorprenent i positiva, de la qual estic molt agraïda.

Marta García Anguren, 3B

“Serena” de Dolors García Cornellà

Dolors Garcia i Cornellà. Serena. Cruïlla. Barcelona, 2012. 192 pàgines.

Serena

El llibre comença a l’any 1428, a l’Edat mitjana. La protagonista del llibre, la Serena (segona filla d’una família molt pobre), viu a Barcelona amb la seva mare i la seva família que són sis dones més: la Blanca, l’Eulàlia, l’Agneta, la Simona, la Cecília i la Maria .Totes elles treballen soles fent tapins, treball del seu pare, que elles fan per poder pagar el rescat del seu pare, raptat pels pirates.

El dia de la Candelera, mentre són a l’església de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat de Barcelona, provocant moltes morts. A la Brígida Gotmar (la mare de la Serena i de les seves germanes) li cau una pedra al cap i mor i la noia queda sola amb les altres sis germanes, la més petita acabada de néixer.

La Gelvira la seva amiga, que treballa sent llevadora amb permisos especials (pel fet de ser dona) l’ajuda a ocupar-se de les seves germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’ajuda a seguir cap endavant cada vegada que la noia pensa que no podrà tirar endavant a la seva família. La Serena ha de fer front a moltes situacions complicades , però ella i la seva família a poc a poc, aconsegueixen tirar endavant .

Al cap d’un temps de la mort de la seva mare, arriben de Castellfollit els dos cosins de les germanes Estrany, el Martí i l’Amanda Gotmar, i els expliquen que el terratrèmol també ha afectat a Castellfollit i que són els únics familiars vius que els queden .

Els personatges els passen moltes coses que fan créixer la seva economia, com per exemple la venta de escriptures d’un notari difunt, o que el Martí torni a explotar l’hort que esta darrera de la casa, i que es posi a treballar com a conreador de terres, que també construeixi llits, compri i uneixi successivament per fer-la més gran i més còmode, també construeix un entresolat, contracten a la Joana (a la criada) per fer més feina. El Bernat (un mariner que necessitava una casa per a viure) els demana que li lloguin la seva casa per set-cents sous l’any. El Bernat i la Serena s’enamoren i de mica en mica les coses milloren.

Però també hi ha coses que no els van anar tan bé, com per exemple que un senyor de l’alta nobles (Berenguer de Gualbes) els destrossa la casa i segresta la Maria, la Cecília (les dues petites) i l’Eulàlia (la que es pensen que és muda) culpa de l’avarícia d’en Martí.

Al final de la novel·la, rescaten als presoners dels pirates a Trípoli, entre els quals hi ha l’Anselm, el pare de les noies. Els tapins que fabriquen la família dels Estrany agafen renom de ser els millors de tota la ciutat. La Blanca es casa amb el Jaume i el Bernat torna a casa dels Estrany amb la idea de casar-se amb la Serena.

La història que s’explica a Serena és imaginada , però podria haver passat a la Barcelona real del segle XV. La ciutat i la vida que s’hi feia sí que volen reflectir la realitat d’aquell temps. Els carrers, les places, el espais, els oficis, les intrigues, l’economia, els estaments socials, la reina Maria i el rei Alfons, les malalties, l’educació, les cases, la vida de les dones i els infants, els terratrèmols, tot es real. Com també ho són els sentiments, les emocions, les relacions, la mort i la vida.

Marta Garcia Anguren 2B