28 de gener de 2015
En Joan em va recomanar el llibre, altra vegada. És un diari d’un nen de la meva edat, pobre, indi i amb problemes físics. Moltes vegades posem estereotips a la gent, però resulta que aquest nen és l’esperança de la reserva on viu.
La veritat és que no sé si seria tan valent com ell, però donades les circumstàncies, sí. Que les coses no et surtin bé deu ser molt dur, és a dir, el noi està absolutament sol, els seus pares són alcohòlics, la seva germana ha desaparegut… El que em sap més greu és que el noi perd al seu millor amic, en Rowdy. A mi m’ha passat una cosa semblant amb el meu ex millor amic: al pas dels anys vam anar perdent la relació. Jo me l’estimava molt, com el protagonista a en Rowdy.
A vegades la mala sort ens amarga la vida, però hem de ser capaços de segur, com fa el protagonista, que se’n va a una escola de blancs.
1 de febrer de 2015
“En aquesta jungla només sobreviu el més fort”. M’ha agradat molt una part de la història en la que uns nois vénen a pegar al protagonista, però el noi inconscientment s’anticipa i els hi dóna una plantofada. Jo potser faria el mateix perquè n’hi ha coses que no cal pensar-les i després fer-les.
M’agrada molt llegir un diari d’una persona de la meva edat, encara més si no és una persona desagradable i capriciosa. M’encanta llegir o veure pel·lícules sobre temes que passin de veritat, que surtis al carrer i per molt dolentes que siguin les puguis veure amb els teus ulls: la pobresa, el racisme, la droga… I aquest llibre sembla que sigui per riure, però és una història terrible.
15 de febrer de 2015
“A vegades ser honrat és com pixar contra el vent”
La història continua i les coses van millorant mica en mica i la seva força de voluntat li deixa anar a les proves de bàsquet. A simple vista sembla un jugador pèssim, però resulta que el noi és un jugador excel·lent. Les falses aparences realment són dolentes. A totes les persones que els hi agradi el bàsquet els hi recomano molt aquest llibre, ja que parla bastant sobre ell i l’esport.
La cosa que més m’ha agradat del llibre és com es sent després de la mort de la seva germana, d’un amic seu i de la seva àvia. La mort ha sigut una cosa present en mi durant aquest estiu i mai m’hagués imaginat una reacció com la del noi.
Per a mi ha sigut un llibre perfecte i sempre em farà recordar una cosa: sempre hi ha gent pitjor que jo, un motiu més per sentir-me afortunat.
Víctor Redondo, 3A
debocaorella 