Més sobre Wonder. Del diari de la Sandra

9 de febrer de 2015

L’Aroa m’ha deixat After ànimes perdudes.

16 de febrer de 2015

Durant aquesta setmana m’he llegit tot el llibre. És emocionant però una mica avorrit ja que és semblant al 1r i el 2n i es barallen i es reconcilien i una altra vegada a començar.

17 de febrer de 2015

He agafat Wonder de la biblioteca.

15 de març de 2015

Ja m’he acabat Wonder. No he escrit pels examens i deures. Aquest és el mateix motiu pel qual he trigat gairabé 1 mes en acabar-me el llibre. Però l’he disfrutat més i m’ha donat més temps per pensar-hi. La histria tracta  que no tothom viu dia a dia. Per això la fa interessant. Pel fet de que narren diferents persones i així saps el que senten.

Aquest llibre demostra que hi ha gent molt dolenta i gent molt comprensiva. I que també hem de ser una miqueta egoistes amb nosaltres mateixos alguna vegada. Amb això em refereixo a la Via, la germana de l’August (el protagonista). Ella estima molt al seu germà, igual que la seva família. I, encara que no l’importi l’aspecte del seu germà i atendre als cuidats i atendre les seves necessitats, a vegades necessita més atenció cap a ella per part dels seus pares (és el que a mi em sembla). Llavors ha de ser una mica egoista i fer que els seus pares es preocupin una mica més per ella amb segons que coses.

Deixant de costat aquest tema, vull escriure sobre la gent comprensiva que et mostra el llibre. L’Auggie no ho té fàcil per rebre amor per part del demés, i encara així, ho aconsegueix. Sent ell mateix. D’aquesta manera va fer amics, cosa que no s’esperava. I a part de que aquest llibre et mostra que hi ha gent comprensiva, t’ensenya a ser-ho més. Tot va enllaçat. T’ensenya a no jutjar un llibre per la seva portada i, que la persona que sembla la menys normal, és la que ho és més.

En resum, és un llibre que tothom hauria de llegir per donar un pas més com a persona. Encara que la forma d’escriure, personalment, no m’agrada. No dóna tots els detalls qe m’agrada i sembla escrit per qualsevol persona (encara que ha de fer aquest efecte ja que és un nen el que narra la història). SobretoteEl capítol del Justin. És un capítol molt agobiant pel fet de no posar majúscules ni diàlegs, com hauria de ser. Però deixant tot això a un costat, la idea de la història és molt bona.

Sandra Calvo Jimenez,  3A

Del diari de la Sandra

27 de desembre de 2014

Com no tenia cap llibre per llegir, la meva cosina m’ha deixat un dels seus llibres que em va recomanar. Es titula Mi primer beso de Beth Reekles. De moment la història comença bastant bé i sembla un bon llibre.

28 de desembre de 2014

Vaig per la meitat del llibre. És un llibre que enganxa molt. És una història molt bonica a la seva manera. Em refereixo a que no és la típica història perfecta, té les seves coses dolentes que la fa més “normal” i agradable de llegir. Un dels personatges, el millor amic de la noia, és d’aquestes persones que t’agardaria tenir com a amic. El seu germà, el noi del que està enamorada, és un noi amb aparença dolenta però en realitat és molt agradable. Tot això fa que el llibre sigui molt agradable, que desitgis (en el meu cas) que la teva vida sigui igual que la del llibre i que cada vegada llegeixis més per poder sortir de la realitat i almenys viure dintre d’unes pàgines per un moment.

30 de desembre de 2014

Ja m’he acabat el llibre. Tinc moltes ganes de que publiquin la continuació per la forma en  què acaba. No és molt intrigant, però et donen ganes de seguir la seva història i seguir formant part d’ella.

2 de gener de 2015

No tinc més llibres per llegir, així que m’estic tornant a llegir Els jocs de la fam en català. És un llibre totalment diferent als que jo em llegeixo, llavors m’agrada i a la vegada no. Es fa una mica pesat pel poc diàleg que hi ha comparat amb la narració. Però al ser d’un gènere diferent m’agrada.

Sandra Calvo, 3B

“La segona vida de Bree Tanner” de Stephanie Meyer

 Stephanie Meyer. La segona vida de Bree Tanner. Alfaguara, 2010. Barcelona, 220 pàgines

La Bree Tanner és una vampira neòfita que s’amaga per no ser assassinada. S’enamora d’un altre neòfit, en Diego, que descobreix que el líder del seu clan, en Riley, els ha mentit en moltes coses. En Diego descobreix que en Riley li havia mentit i va a explicar-li a en Riley el seu descobriment. En Riley li diu a la Bree que vagi a la batalla, on en Diego i la Bree es trobarien i marxarien junts. La Bree va a la batalla on descobreix que en Diego no està i se n’adona  que en Riley li va mentir i que va matar a en Diego. La Bree es rendeix davant dels Cullen, que intenten protegir-la. Al final arriben els Vulturis que maten la Bree pensant que és un perill. Abans de morir,  li diu mentalment a en Edward, ja que en aquest llegeix els pensaments, que els Vulturis volen fer-li mal.

M’agrada molt aquest llibre, ja que és una part de la novel·la Eclipsi, i les aventures entre els vampirs neòfits (vampirs que s’acaben de convertir) i els Vulturis (la realesa de tots els vampirs, els reis, que tenen el poder de castigar els altres vampirs que no compleixen les seves ordres) és molt interessant. M’agrada molt la part on en Diego i la Bree s’amaguen. En aquesta part parlen de com van convertir-se en vampirs;  encara que alguna part és una mica avorrida. També m’agrada la part del final on els Cullen ajuden a la Bree.

El text és fàcil de llegir, sobretot si has vist totes les pel·lícules de la saga Crepuscle o has llegit tots els llibres, ja que aquest llibre parla d’una de les pel·lícules de la saga, Eclipsi. Encara que s’entén el text hi ha paraules que no s’entenen com «unànimement», «infructuosament» o «aquelarre»

És molt interessant, sobretot per a qui li agradi les novel·les de vampirs. De l’1 al 5 li donaria un 4, ja que alguna part parlen molt i t’oblides del que estaven parlant o es fa avorrit.

Sandra Calvo  1A