Jenny Valentine. Sopa trencada. Cruïlla. Barcelona, 2010. 199 pàgines
La Rowan està segura que el negatiu de la fotografia que aquell noi diu que li ha caigut i que li dóna, no és seu. Pensa que potser ho fa per lligar o per fer-la quedar en ridícul davant de la cua del supermercat: «A mi no m’havia caigut, però el noi que hi havia a la cua deia que sí». No es pot imaginar que aquest noi formarà part a la seva vida dura i complicada perquè després de la mort del seu germà gran, la mare cau en depressió, els pares se separen i ella es fa càrrec de la seva germana petita (Stroma) i que li fan veure que en la vida també hi ha moments dolents i moments bons.
Les parts que parlen d’en Jack m’han avorrit fins a la seva mort, perquè quan parlen d’en Jack repeteixen el mateix. La Rowan ha de viure amb el divorci dels pares, la mort del germà. Rowan pensa en suïcidar-se per tres motius, la gent se’n riu d’ella, la mort del seu germà i el divorci dels pares, tot això l’afecta molt. Aquest conte per mi, ha significat que a la vida hem d’adaptar-nos i no sempre la solució pels problemes és suïcidar-se. La part que més m’ha agrada’t és quan Rowan manté una relació amb la seva germana Stroma, perquè em recorda quan la que tinc relació amb la meva germana:.
El text ha estat fàcil de llegir però els mots que no sé que en volen dir són aquests: «enlaire» i «esvoranc».
La lectura del llibre ha estat molt interessant. Ens relata viu aquests moments de la vida tan difícils, com ara que la gent se’n rigui de tu o la mort d’un membre de la família o el divorci dels pares. Aquest llibre m’ha intrigat. A mi no em solen agradar els llibres però aquest m’ha divertit.
Andrea Asensio 1A
debocaorella 
és molt important el que dius en la darrera frase. No t’agrada llegir però aquest llibre t’ha agradat. Això demostra que sempre hi haurà una història que ens commourà. I potser, ens portarà a canviar d’opinió sobre la lectura. Bona feina Andrea.