“Plantar Cara” de Lluís Busquets i Grabulosa.

Lluís Busquets i Grabulosa. Plantar Cara. Antaviana jove. Barcanova. 1997. 216 pàgines

 

Al setembre, durant les colònies, la nostra protagonista la Gènia, va visitar en Lluc durant la nit, ja que dormia sol en una habitació. Tot el que li va passar després ho redacta en un diari en forma de cartes que envia i rep de la seva millor amiga Lara. Des de la nit amb el noi i les primeres faltes de la regla fins al naixement del seu fill. Quan va saber que estava embarassada li ho va explicar al seu avi, que en tot moment li va fer costat fos qual fos la seva decisió.

«Ja havies decidit tenir-lo, sí, perquè seria la primera cosa veritablement teva (perdona’m fill, que no ets cap cosa!) fill de no-ningú, que era el que el Lluc havia demostrat ser, un no-ningú fins i tot quan els pares, estirant fils i fent cantar en Daniel, havien anat a trobar-lo, el fill del senyor Gómez, que tu no vas donar ni la més mínima pista: ho sap fins i tot ell, que estàs disposada a esdevenir una mare soltera sense joventut, sense balls ni sortides a les nits dels caps de setmana, sense discos ni bars ni motos ni platges ni viatges, però ho havies decidit així i, com amarada d’una estranya fortalesa, estaves disposada a aguantar-ho tot, fins i tot l’expulsió de l’escola, i ja ningú no et podria fer moure d’aquela decisió, encara que et prenguessin el gaudi de l’espera, com vas escriure ahir. Beneïts versos, per dolents que siguin, i beneïda literatura si et fan sobreposar d’una vegada. Que ara mateix, enllà de la finestra, com ahir, amb la celístia de la nit veus la lluna en quart creixent tramuntant núvols de cotó fluix disposats a amagar-la i no poden. I tu també et sents quart creixent -com ho és el teu fill- i tu vols ser capaç d’ultrapassar tots els núvols que se’t posin al davant. Per molt que el teu pare, Àries d’una peça, s’agafés tan malament això de l’expulsió de l’escola.»

L’avi va marxar de vacances i pocs dies més tard la Gènia es va desmaiar; la mare sense saber res d’aquesta història la va dur al metge, i finalment ho va haver de confessar. Com a conseqüència la van expulsar de l’escola perquè era una escola de monges i aquesta situació afectaria molt a la seva reputació, però alguns professors van oferir-se a fer-li classes particulars fora de l’horari escolar, com el senyor Climent. S’apropaven els jocs florals que l’escola celebrava cada any i la Gènia no hi pensava faltar, així que va buscar un tema en que inspirar-se i va trobar la història d’un nen subsaharià . Aquest poema va guanyar el premi, tot i que la noia no va poder assistir a la cerimònia, ja que el seu fill acabava de néixer i era a l’hospital. Al nen, els padrins del qual eren el senyor Climent i la mare de la noia, li van posar Dirigwa, el nom abreviat del protagonista del poema.

El llibre m’ha encantat, és un llibre que vaig llegir fa uns tres anys i el qual va canviar la meva forma de pensar, em va tocar molt veure con una jove que podria ser jo mateixa o alguna de les meves amigues assumeix el seu embaràs d’una manera molt positiva i decidida a tirar endavant sigui el que sigui el que se li posi pel davant. És una història molt real, mentre l’estàs llegint et fiques molt en la pell de la protagonista, (ai la nostra Gènia!) i sincerament hi ha parts del llibre que has de llegir-les mes d’una vegada i desprès reflexionar perquè sinó no pots continuar endavant, simplement és un llibre que et fa pensar. El recomano moltíssim i espero que altres amants de la lectura com jo el puguin gaudir, el recomano més per noies que per a nois ja que l’historia penso que arribarà més a una noia , pel fet de que pot sentir molta més empatia que un noi.

Andrea Navarro 4ESO

“2CV” de Gemma Lienas

Gemma Lienas. 2CV. L’Odissea. L’Estrella Polar. Barcelona, 2010. 142 pàgines

En Víctor i en Manuel, són dos germans que van escapar-se de casa perquè  el seu pare els maltractava. I era un alcohòlic: «L’home va acostar-se barroerament cap als seus fills amb el braç estès endavant, i a la mà, amb una ampolla,amb el coll trencat, convertida en una arma amenaçadora.»

Van marxar a viure a un 2CV vermell. Buscaven menjar i de vegades el robaven. Es van fer amics d’un noi que a qui anomenaven «Rata», un petit delinqüent que els canviava allò que robaven per diners o menjar.

Un dia varen anar fins a les Rambles on van veure moltes coses. Allí, en veure que un  noi netejava el parabrises del cotxes, van pensar de fer-ho ells també. Van buscar una galleda i estris per poder netejar bé els parabrises del cotxes. Van guanyar força diners. Al acabar el treball, cansats, van tornar a la barraca on llavors tenien el 2CV.

Quan tornaven van veure que la grua s’estava emportant el seu cotxe. Van decidir, llavors, anar al Parc de la Ciutadella. Allí van poder dormiren uns bancs tapant-se amb papers de diaris. La Guàrdia Urbana els va enxampar i se’ls varen emportar cap al centre de policia,però quan estan allí decideixen tornar-se a escapar cap a un altre lloc. No sabien on, però ho farien: «Tranquil, tot anirà be. Quan obrin les portes i ens facin baixar, ho aprofitarem per escapar-nos. I, desprès, buscarem un altre dos cavalls abandonat i tornarem a començar.»

Ailyn Fernández  2A

“Els jocs de la fam I” de Suzane Collins

Suzane Collins. Els Jocs de La Fam. Edicions 62. Barcelona 2012. 402 pàgines

Cada any se celebra el dia de la Sega on elegeixen un noi i una noia de cada districte per lluitar a mort per la victòria en els Jocs de la Fam. Katniss Everdeen és la protagonista de la història, viu amb la seva mare i la seva germana Prim. El seu pare va morir en l’explosió d’una mina, la Katniss s’encarrega de portar el menjar a casa. Cada dia surt a caçar el bosc. El dia de la Sega tots els habitants del districte es reuneixen a la plaça de l’ajuntament per tal d’ escollir els dos tributs. Un dels noms escollits és el de la Prim i Katniss ràpidament s’ofereix com a voluntària dels jocs. El següent nom és en Peeta Mellark, Katniss. Uns quants dies s’entrenen i mostren les seves millors habilitats en la lluita davant dels jutges. Katniss és molt bona amb l’arc i les fletxes. La nit abans s’entrevista a cada tribut. Katniss durant l’entrevista està bastant nerviosa, però desprès en  Peeta surt per ser entrevistat i diu davant de tothom que està  enamorat d’ella.

A mi aquest llibre m’encanta’t, apart  que ja sabia de què anava. Les parts més pesades han sigut quan es ficaven molt en el mateix i no canviaven de tema però per la resta ha estat molt be. A mi la part que m’ha agradat més és quan lluiten perquè t’intriga i et fa que continuïs llegint el llibre. Aquest llibre l’aconsellaria aquell que li agrada llegir i les aventures i també tragèdies.

Aquest llibre m’ha sigut fàcil de llegir, perquè  jo entenc molt bé el català, però si que hi ha hagut alguna paraula que m’acostat una mica de captar-la però amb el contingut del text ha estat bastant fàcil. Les paraules que no entenia molt les he preguntat o les he buscades algunes al diccionari Dicdidac d’Internet però no m’ he recordat d’apuntar-me-les. Però no eren masses.

El llibre  està molt be i qui hagi vist la pel·lícula li agradarà perquè l’entendrà molt bé. És molt fàcil de llegir i entendre. A mi com m’ha agradat molt us el recomano, enseriu.

Ailyn Fernández Ramírez 1A

“Els jocs de la fam III. L’ocell de la revolta” de Suzanne Collins

Suzanne Collins. Els Jocs de la Fam III. L’ocell de la revolta. Edicions 62. Barcelona 2013. 426 pàgines.

La Katniss Everdeen, després d’haver sobreviscut als Jocs de la Fam per segona vegada, li declara la guerra al Capitoli i al president Snow. Els dotze districtes de Panem es separen formant dues aliances; el Capitoli, amb els districtes 1 i 2, i la resta de districtes, els rebels. Existeix un tretzè districte, però. El districte 13, el més poderós del l’aliança dels rebels, on es troben el supervivents del 12, només vol fer-se amb el control de tot Panem. En canvi, la Katniss vol matar el president Snow i salvar a en Peeta de les seves mans.

El llibre m’ha agradat moltíssim, perquè la forma en que l’escriptora profunditza en els sentiments i pensaments de la protagonista és impressionant. S’ha de dir també, que la part més avorrida del  llibre són els primers set capítols, ja que no passen gaire coses interessants, però a partir del dotzè capítol, la història es torna més impactant i comença la trama entre la Katniss i en Peeta. El llibre ha sigut bastant fàcil de llegir, tret que hi ha algunes paraules que no he entès, com per exemple “hovercraft”, “prosposts” i “atiador”. He pogut trobar aquestes paraules al diccionari i a Internet i ha sigut més fàcil comprendre el text.

La temàtica del llibre és de fantasia, no és terror. Crec que és un bon llibre, ja que es per a una generació jove i no es fa una càrrega a l’hora de llegir, més si és per a l’escola. També he de dir, que té moltes pàgines, però es passen volant i quan poses l’ull,  ja t’has llegit mig llibre. És un bon llibre.

Ariadna Domínguez Torres. 1A

“La bèstia” d’Ally Kennen

Ally Kennen. La bèstia. Traducció d’Armand Carabén. Editorial LaGalera. Barcelona, 200., 253 pàgs.

L’Stephen és un adolescent que ha tingut una infància molt difícil, ha tingut mala educació i per aquest motiu s’enfronta a la societat. Quan era petit, el seu pare li va regalar una espècie de rèptil que ha anat creixent al llarg dels anys. Ara amb 17 anys d’edat, viu a una casa d’acollida amb una família. Té amagada la seva mascota en una gàbia als afores d’un parc. Poc a poc se li van complicant les coses: l’animal va creixent cada vegada més i necessita més menjar, el culpen d’un incendi provocat, la seva vida personal, trasllat a un nou lloc… Quan les seves coses no poden anar més malament, el seu rèptil de gairebé 4 metres s’escapa.

Aquest llibre comença molt bé, amb un llistat de actes de vandalisme:

 «3. Robatori i massacre, als vuit: vaig robar un cotxe pel procediment del pont amb el meu germà gran, en Selby, i el vaig estampar al jardí d’un ancià, bo i matant-li els ocells de l’aviari. 5. Crueltat emocional, als onze: vaig dir al meu pare que volia que es morís perquè així no el tornaria a veure mai més. 10. Assasinat, als desset: encara no l’he comès.»

Es fa molt difícil mantenir al llarg del llibre el to inicial del llibre. No obstant això, la història està molt bé i recomanable per a gent jove. També penso que es descriu amb tot detall la situació o l’acció que esta fent el protagonista i de vegades no acompanya molt:

«Espero que sigui la policia, o la Mindy. Però cap de les trucades és per ami. Em miro l’empaperat i penso en els dibuixos del darrere del capçal. Ja no em preocupen. Són inofensius».

La portada està força elaborada i mirant-la donen ganes de llegir el llibre, o simplement llegir el primer capítol.

Hi ha un llenguatge col·loquial i paraules adaptades als temps actuals i això es un altre factor que influeix a la lectura. Algunes de les paraules són: «pispar», «porro», «massacre», «DVD».

Víctor Redondo 2A