18 de novembre de 2014
Avui hem començo a llegir aquest llibre, Primera temporada d’Enric Pardo. Al principi he trobat una frase al llibre que té molta raó: “La memòria té aquestes coses, un mal tràngol s’enganxa com un hit de gimnas; un cop l’has escoltat ja no l’oblides, s’adhereix fort al cervell i per més que l’intentis esborrar continua ficat allà molt de temps”
26 de novembre de2014
En aquest llibre posen cançons en anglès i no entenc res del que vol dir la lletra, i hem desconçentren de la lectura. M’encanta aquesta frase: “Ferides de guerra i un gelat de premi”
7 de desembre 2014
A la pàg 47 posa que les amistats a mida que ens anem fent grans ens anem separan, quan he llegit això m’ha sentat malament perquè hi ha personas de les que no hem vull separar mai. El protagonista de l’història tenia un frup de rock que va durar quatre hores però que eren amics i ja no sap res de cap dels tres, a mi també m’agradaria saber mès de gent que vaig perdre el contacte quan vam entrar a l’institut fa 3 anys.
M’ha fet gràcia una cosa, que es que hi ha una noia que s’assembla a la meva mare escrivint pel whatsapp, es tarda més de 30 segons per escriure un: ”¿Que quieres?”
Aquest llibre és dels primers en tres anys que porto a l’institut que me l’acabo sencer. Jo no sóc una noia que m’agradi llegir, i si m’acabo un llibre es perquè m’agradat molt, va sobre amor, sexe… He disfrutat bastant, m’agrada.
M’agrada molt més expressarme escribint, hem surten més paraules i m’espresso millor que parlant, perquè hem poso molt nerviosa…
Tambè m’agrada torbar llibres així per poder obrir la meva ment a la lectura, hi ha una nena de la meva classe que m’ha recomanat un altre llibre que es diu After que més o menys és d’aquest estil, a veure si m’agrada.
Sílvia Alonso, 3A
debocaorella 